Avui fa anys de l’accidentada proclamació de la Segona República, un breu parèntesi a la Història d’Espanya, tot i que molt més llarg que l’efímera Primera República.
Va ser, em sembla, una república accidentada, crispada, que va acumular més errors que encerts, perpetrats tant pels molt pocs republicans que hi havia com pels molts que s’oposaven a una república burgesa i liberal. Que va acabar en un segon cop d’estat també fracassat, però que va continuar amb una terrible Guerra Civil (o Spanish War, com se la coneix en anglès) de la qual continuem patint les conseqüències.
El cop final va arribar amb la força de les armes, però des del primer moment, crec que va haver-hi ben poca gent que defensés la tendra i nova forma de govern que mai no va deixar de lluitar per néixer.
Una república que ara és injustament demonitzada per uns i injustificadament mitificada per altres.
Us comparteixo dos vídeos. En el primer, John Wayne, tot interpretant Davy Crockett al film The Alamo, que ell mateix va dirigir, dóna una versió diguem-ne poètica del que és la República. L’anècdota espanyola és deliciosa: durant el franquisme, el doblatge que va passar la censura va traduïr "republic" per "independencia". El 2017 era impensable…
El segon, necessàriament més tècnic i també en anglès (en ambdós casos podeu activar els subtítols) és d’en Geoffrey Sumi de la Brown University.
En ambdós casos queda prou clar que la República és molt més que un mètode per escollir el Cap d’Estat. És una opció de llibertat, igualtat de drets i fraternitat (tot i el que diguin els neoliberals sobre el bonisme de la solidaritat) que, encara actualment, molts defensen de boca i poquíssims amb els seus actes. Alguns, perquè defensen i proclamen repúbliques amb mètodes no sempre republicans, d’altres perquè amagant-se darrere la situació econòmica, sempre difícil, i la manca d’un consens sempre impossible, no troben el moment de lluitar per ella, ni de fer campanya a llarg termini. I encara d’altres, que per natura s’hi oposen i sempre ho faran amb tots els mitjans que calgui, com ja van fer el 1936.
Sort, salut i República,
Ivan.
