Amb l’arribada de la primavera, els equips que s’ocupen de la jardineria pública augmenten la seva activitat. A la tardor la poda és dels arbres; per primavera, dels arbustos. Ignoro de quina manera en cada cas, però a Suïssa s’aprofita la fusta dels arbres, tant els que estan disseminats pels municipis com els que hi són en boscos.

Quan surts a caminar pels boscos sempre acabes veient dipòsits de fusta. Mai magatzems tancats, sempre dipòsits sense parets, com a molt amb un sostre també de fusta. N’hi ha de totes les mides i organitzats de molt diversa manera. N’hem vist amb troncs enormes evidentment destinats a la fusteria industrial, i n’hem vist també amb llenya que es pot aprofitar a les llars o a les barbacoes que els suïssos celebren sempre que poden. De fet, podem dir que l’any suís té dues estacions: la de la fondue i la raclette dins de casa, i la de la barbacoa a l’exterior.

I a un país amb tanta riquesa forestal, la major part del combustible per a les barbacoes és fusta. També es poden trobar als supermercats sacs enormes de carbó, però en tanta quantitat com les capses de llenya. I no recordo haver vist mai dipòsits de carbó.

També em resulta curiós comprovar que el procés de demolició de cases i edificis antics és molt més lent que a Catalunya. La raó és l’aprofitament de les bigues de fusta, en molts casos ja centenàries i molt apreciades.

I si, també hi ha alguns incendis forestals al cap de l’any, però són molt pocs i mai no tenen les dimensions dels mediterranis.

Salut i sort,
Ivan.