Neu primaveral

Després de dues setmanes d’estiu en ple mes d’abril, dimecres va ploure, nevar, caure pedregada i lluir un sol esplèndid. Tot en un mateix dia. La primavera és esbojarrada, com correspon a un període de transició, i no només s’esvaloten les hormones, també la pressió atmosfèrica. En qualsevol cas, serveixi aquesta darrera (segur?) neu de la temporada com a excusa per a compartir algunes imatges d’una excursió al Gurten, el Tibidabo de Berna, de mitjans desembre, quan si que hi havia neu de debò. Sobre l’esvalotament primaveral de les hormones, em fa gràcia comprovar que un any més és quan … Continua la lectura de Neu primaveral

Alarma

Piqueu aquí. No us amoïneu: només és una prova. Cada primer de febrer, a les dues de la tarda en punt, sonen les alarmes d’emergència a tot el país.  Com que visc a la vora d’una estació de tramvia, la megafonia se sent tot i que les finestres de casa estiguin totes tancades. Això dura un minut. I al cap de cinc minuts, tornen a sonar. Fins l’any vinent. I així cada any. Perquè les emergències no es poden planificar, però el que ha de funcionar si en tens una, si que pots comprovar que funciona abans de trobar-t’hi. Per … Continua la lectura de Alarma

Sota zero

Portem ja dues setmanes amb màximes de temperatura per sota dels zero graus centígrads. Però no és tant dolent com ho pinta la imaginació des de la costa catalana. D’entrada, quan ets drinnen, què és la paraula que es fa servir aquí per a dir a l’interior, funciona la calefacció. A molts llocs encara és de fuel, amb calderes que hi ha als baixos dels edificis i que provoquen les columnes de fum blanc que es veu sortir de les xemeneies. Els edificis dels darrers trenta anys ja acostumen a tenir la calefacció central equipada elèctricament (Suïssa té un bon … Continua la lectura de Sota zero