La tardor ha arribat de cop. En cap de setmana, com acostuma a passar, per a desesperació de tots els que havien fet plans de sortir a practicar senderisme a la muntanya. Dijous, sol esplèndid i temperatures just per sota dels 30 °C; divendres, cel gris i al voltant dels 15 °C; i d’allà cap a baix. A la part oriental del país, aquell divendres va nevar.

A Suïssa la tardor ve a ser com l’hivern català. Fa fred, però no et pots fiar de la previsió de temperatures per escollir la roba. A primera hora i al vespre l’aire és gèlid i et talla la cara. On més ho noto és al coll, que protegeixo amb colls alts i bufandes. A partir del migdia i fins a les tres, la temperatura va augmentant i el sol escalfa agradablement. Fins i to molts dies llueix el sol. Cal vestir-se com una ceba, per capes, de manera que segons l’hora del dia puguis prescindir de peces de roba que et sobrin o tornar-te-les a posar quan tornin a caldre.

L’aigua dels llacs és plana, i el seu blau metàl·lic emmiralla el núvol gris infinit que cobreix el cel. En anglès li diuen overcast; jo sempre li he dit cel de plom. És un paisatge que m’agrada molt.

Les fulles dels arbres van caient de mica en mica. A cada espècie li toca el seu torn i durant tota l’estació els equips de neteja tenen un munt de feina recollint la fullaraca del carrer. Veus arribar la infanteria quan el mar de fulles t’arriba fins als turmells de tantes que n’hi ha. Les van apartant fins a formar piles on de vegades la canalla juga a deixar-s’hi caure. De vegades empren escombres amb llargues punxes metàl·liques que graten el terra generant un soroll característic i que recorda la feina domèstica; però altres cops fan servir aquelles màquines infernals que molesten amb un excés de decibels que impedeix pensar, no en parlem d’escoltar música o podcasts mentre vas pel carrer. Juntament amb les esglésies, són les dues institucions que a Suïssa tenen butlla per a fer soroll. Després arribaran els blindats, que faran servir aspiradors per a embotir les tones de fulles acumulades dins dels seus contenidors i les transportaran fins allà on produiran compost. Aquí, mentre sigui econòmicament viable, s’aprofita tot.

La tardor és també l’època de la boira. Fins a començament de desembre ens despertem envoltats d’espessos núvols d’un gris blanquinós i que volen molt lentament arran de terra. La humitat ronda habitualment el 100%, per a sorpresa del barceloní que sempre es queixava d’ella a la vora del mediterrani i que al recer dels Alps ha descobert que l’aire humit pot transportar un fred séc incapaç de traspassar la roba d’abrigar. Ja tinc tema de conversa per quan em trobi amb el Picó.

La gent deixa de navegar pels llacs, un passatemps que és d’allò més popular a l’estiu, quan molta gent lloga en grup algun veler per a recórrer tranquil·lament un llac, o anar d’un poble a un altre, aturant-se per a dinar o prendre una cervesa a la terrassa d’algun bar.

La tardor és la temporada àlgida de l’excursionisme. Els dies que fa fred, els senderistes (o sigui: gairebé tothom) busquen rutes a menys alçada per guarir-se del vent que pugui fer més amunt. En canvi, quan fa mal hora, toca pujar per sobre dels núvols i aprofitar les rutes on llueix el sol que no arriba a la vall. Si un dia assolellat camines per la vall, en passar per les granges pots aprofitar per a comprar carabasses de totes mides i colors, o els darrers gira-sols de l’any.

Com que la roba d’abrigar és més incòmoda per a jugar al carrer, les criatures deixen despoblats els parcs infantils i els voltants de les cases. Els més petits continuen anant-hi, per a preservar la salut mental familiar, però menys estona.

Parlant de jugar, un cop acabades les vacances escolars de tardor arriba la temporada alta dels jocs de taula. Aquest any, amb l’impacte pandèmic, les trobades han canviat molt. Ara acostumen a ser de grups més petits, i de gent que ens acostumem a conèixer més, i molts dels Spielabend on jugues amb desconeguts o coneguts esporàdics s’han cancel·lat. Afortunadament, també ha canviat el repertori habitual de jocs. Com que s’ha cancel·lat la fira a Essen, i també s’han endarrerit moltes novetats anunciades, han sortit a taula molts més jocs d’anys anteriors i fins i tot clàssics de fa vint i trenta anys. Si voleu la meva opinió, ja tocava, que n’estic fins als nassos del cult of the new.

Les botigues ja van plenes de disfresses i decoració per Halloween. Amb el novembre arribarà l’oferta nadalenca, que s’anirà consumint durant l’advent. També arribaran l’espectacle de música i animació a Bundesplatz, les paradetes on escalfar-se amb vi calent i raclette, els mercats de Nadal (que en realitat són durant l’advent) i si aquesta Covid del dimoni vol, les gentades podran tornar a emplenar els pavellons d’hoquei gel i els estadis de futbol.

Els núvols i les malalties passen, encara que hagi caigut un munt de fulles i gent pel camí. Les persones es rebel·len davant la melangia ambiental i la tristor sanitària. La vida continua.

Salut i sort,
Ivan.