Aquest article de l’Ara sobre com va això de la Covid a Suïssa, i que potser alguns de vosaltres heu llegit, està centrat en només un parell d’aspectes i crec que caldria afegir més coses. M’ha semblat una visió idealitzada de la societat: no tot funciona només gràcies al comportament espontani de la gent; que sí, és ben diferent del d’altres contrades.

Si voleu conèixer la situació a la Confederació, podeu llegir un resum mínim, un recull d’informacions o les darreres dades actualitzades, també separades per cantons.

A Suïssa, tant el govern federal com els cantons es van mobilitzar de seguida. Quan a Barcelona encara s’estava intentant portar a termini el Mobile World Congress, a Suïssa ja es controlaven els viatgers que arribaven de països asiàtics on hi havia contagis i es realitzaven tests a tots els qui presentaven símptomes sospitosos. El govern federal va comprar respiradors i mascaretes a dojo i va planificar com tancar les escoles. També va demanar a la patronal de restauració que reduís l’ocupació dels locals al 50%. La patronal va dir que era impossible i el govern va decretar el tancament total del sector. A l’article que cito en aquest paràgraf podeu veure el calendari de mesures i confinaments.

Un exemple pràctic: el primer dia de tancament d’escoles, els nens de l’escola de la meva filla van anar a classe en horaris fixats, de manera que només coincidissin de tres en tres, i els van donar els quaderns d’activitats per anar fent els deures a casa. Però això és com ho va decidir el nostre municipi, que és qui té la responsabilitat (a altres llocs li diuen "competències") de gestionar les escoles; el cantó és qui organitza el sistema escolar; i el govern federal només dicta directrius generals.

Així i tot, l’inici de l’escalada va ser molt fort: durant el mes de març Suïssa encapçalava les llistes de contagis per miler d’habitants. A final de mes (després que a Espanya) es van tancar els negocis no essencials, i es va demanar la població que mantingués la distància en anar pel carrer, i que procurés sortir poc, mentre a Espanya això estava prohibit.

Aspectes ambientals que han afavorit Suïssa, uns quants. El primer, que la majoria d’empreses estaven més o menys preparades pel teletreball. La segona, que a Suïssa hi ha més gent que viu a cases en lloc de a apartaments. I cases, apartaments, i despatxos acostumen a ser bastant més grans que a Catalunya. I les concentracions urbanes són molt més petites que a casa nostra. Mantenir la distància de seguretat és per tant molt més fàcil. Especialment quan molta gent es mou en bicicleta.

Com que l’economia ha anat bé durant els darrers anys, o si més no, molt millor que a altres llocs, els governs es poden permetre finançar ajuts als sectors econòmics més afectats, i també a les persones que pateixen situacions més vulnerables. Per això el confinament es va mantenir fins que es va aconseguir gairebé que no hi haguera més contagis, molt per sota de la ràtio 1:1 que va ser l’objectiu, per exemple, a Alemanya.

Políticament, les coses són també molt diferents. Del primer moment el govern federal ha compartit les decisions (com ha de fer sempre, en qualsevol cas) amb els cantons (26 en un territori lleugerament superior al català) de manera que cada cantó ha pogut modular les mesures segons les seves característiques. Als fronterers amb Itàlia, les restriccions a l’hora d’anar pel carrer eren les mateixes, però em comenten que la vigilància era més estricta. Un altre exemple és el de la distribució de mascaretes. El govern federal ha dit que calia fer-ho, i cantons i municipis han decidit com.

La cultura política suïssa és molt diferent de qualsevol altra. El govern té ministres de tots els partits majoritaris; la majoria de decisions es prenen per consens, acordant punts que ningú volia però amb qui tothom pot acceptar i sense imposar majories. I a més els polítics en particular i els governs i parlaments en el pla institucional, hi han de sotmetre’s a la voluntat popular. Això no només vol dir eleccions cada quatre anys. Quan tens una població que s’organitza per promoure iniciatives que poden tombar lleis o projectes, o que pot portar-ne als parlaments encara que els partits estiguin en contra, es governa i legisla d’una altra manera. Ho explica aquest periodista de SwissInfo. És per això que els suïssos, majoritàriament, confien en l’Estat.

Aquesta és la raó per la qual la majoria de la població va fer cas. Però no són tantes les diferències culturals. Donar-se la mà quan trobaves algú era fins ara imprescindible; els amics més propers també es feien petons; quan arriba el bon temps, les terrasses estaven (i ara tornen a estar) totes plenes; i cafeteries i restaurants sempre tenen bones ratios d’ocupació. I als cantons francesos o italians, això és encara més mediterrani. Sí que és cert però, que el que es considera espai personal és més ampli que a Barcelona.

Perquè també és cert que hi ha minories que no hi fan gens de cas, com per exemple els 300 de la foto de l’encapçalament, que es manifestaven en contra del confinament.

I sí, és cert que podeu deixar tranquil·lament la bossa a sobre la taula de la cafeteria mentre aneu al bany, però si deixeu la bicicleta sense el cadenat posat, encara que sigui una d’atrotinada, us asseguro jo que en tornar no la trobareu. I molt menys una de preu mitjà de les que costen "més de 1.000 francs".

Salut i sort,
Ivan.