Un llibre monumental sobre un cataclisme espantós.

A hores d’ara, Sleepwalkers ja és un llibre ben conegut. Entre altres coses, perquè corre la llegenda que al començament del Brexit i en els moments en què semblava que la Unió Europea estava en perill, els polítics de Brussel·les feien servir habitualment el terme sleepwalkers per a descriure la seva principal por: estar alerta de tot sense adonar-se de res.

D’aquí precisament ve el nom del llibre, que explica la cadena d’esdeveniments que durant els vint anys anteriors van portar a Europa a la gran catàstrofe que va ser la Primera Guerra Mundial. El verb explicar, aquí, es queda molt curt. En Christopher Clark no només explica què, quan, com i perquè va passar; afegeix informació de context que a primer cop d’ull podria semblar poc rellevant i afegeix antecedents dels anys precedents que il·lustren perquè els polítics, militars i diplomàtics pensaven de la manera que ho feien.

Notes a banda, Sleepwalkers se’n va a les 562 pàgines de lletra molt petita. No només és gruixut, també és dens i en alguns capítols, espès. Però en tot moment interessant i revelador. És un llibre que convé llegir sense pressa i sense pausa. La pressa impediria lligar totes les baules de la cadena expositiva que Clark, molt pacientment, va desgranant de forma clara, acompanyada de reflexions sobre el bon govern, i sense que es notin preferències a l’hora de disparar crítiques. La pausa ens faria perdre el fil, molt especialment de la cascada de noms propis que desfilen per aquesta auca monumental de final conegut i desenvolupament apassionant.

Temes que ja esperava trobar-me a Sleepwalkers: el rol principal dels ambaixadors, a una època en què les comunicacions a distància eren el telègraf i para de comptar. El divers paper dels monarques, cadascun a la seva manera però tots influint d’una manera personal en la política exterior dels seus Estats. I això inclou Poincaré, president de la República Francesa i cap d’una cúpula de poder, diguem-ne, peculiar. I per últim però ben principal, el rol polític dels militars, impensable cent anys després, però protagonista aleshores.

Entre les sorpreses, l’estructura i composició dels consells de ministres (especialment el rus); el funcionament dels ministeris d’afers exteriors, especialment el francès; el paper de la premsa i la importància de l’opinió pública (i la publicada, que diria aquell), tenint en compte les condicions democràtiques estaven lluny de les actuals; i una brutal reflexió sobre la masculinitat de l’època que, fixant-me en el fet que tots els protagonistes de la tragèdia són homes, i havent vist molts films de cowboys, m’ha semblat molt encertada.

Sleepwalkers és més espès allà on detalla el reguitzell de crisis diplomàtiques dels primers tretze anys del segle XX, i també quan analitza els processos de presa de decisions a les diferents cancelleries europees. Contingut apassionant, però pàgines comprensiblement feixugues. En canvi i també molt comprensiblement, el llibre és trepidant a l’hora de narrar, amb ritme gairebé cinematogràfic, els assassinats de dos matrimonis que emmarquen el relat: el famosíssim de Franz Ferdinand i la seva esposa Sophie, i el que ocupa les primeres pàgines de Sleepwalkers, el dels Reis de Sèrbia, Alexandar i Draga el 1903. I és clar, també la narració dels angoixosos darrers dies de pau del juliol de 1914.

La principal dificultat de Sleepwalkers és també una de les seves grans virtuts. Per claredat expositiva, Christopher Clark renuncia a l’exposició lineal dels fets, i dedica apartats separats a analitzar una mateixa situació des de diferents punts de vista. Aquest tornar enrere per després tornar a avançar és feixuc, però s’aprecia l’esforç en fer entendre totes les facetes de tots els conflictes.

Tot plegat Sleepwalkers resulta un relat angoixant pel seu protagonista, el començament del segle XX europeu, on una guerra d’escala continental era un recurs polític plenament acceptat; i patètic i aterridor alhora, quan ens adonem de la petitesa d’aquells que prenien decisions absolutament transcendentals, i l’encara més petita comprensió que tenien sobre allò que decidien.

Sleepwalkers és adient per la gent amb paciència i molta curiositat per saber perquè passa el que acaba passant. Contraindicat si no voleu patir. I no em refereixo al que Clark explica sobre el passat, sinó al que podem imaginar d’aquest món en crisi on vivim. Si no teniu el temps per llegir-lo, podeu escoltar en Christopher Clark explicant per què ha escrit el llibre com ho ha fet a una lliçó magistral que va dictar al Gresham College.

Salut i sort,
Ivan.

Christopher Clark: The Sleepwalkers. How Europe went to war in 1914. Penguin History, 2012. La fotografia de la capçalera l’he trobada a aquest article de The Telegraph.