L’excepció espanyola

L’endemà de les eleccions europees es poden fer moltes lectures i interpretacions. I les que queden per fer, és clar. A mi, el que més m’amoïna és la puixança arreu d’Europa de l’extrema dreta. Durant molts anys hem escoltat la cançó que a Espanya no hi havia una força política d’ultradreta a Espanya i que sort en teníem. Les eleccions andaluses primer, i les generals després, han silenciat aquest mantra: ha sortit a la llum una marca electoral d’extrema dreta, i els seus votants, com molts dèiem, no van néixer 18 anys i un dia abans de la cita electoral, … Continua la lectura de L’excepció espanyola

Brexit

Quan El Regne Unit va sol·licitar l’entrada a l’aleshores Mercat Comú, el General De Gaulle s’hi va oposar tant com va poder, argumentant que l’únic que farien seria tocar els pebrots. Al cap de quaranta anys, abandonen el vaixell gràcies a un referèndum convocat per un Primer Ministre que no volia marxar-hi, i després d’haver aconseguit un bon nombre de privilegis, que diria la Susana, especialment arrel d’aquell “I want my money back” que va bramar la Thatcher. El Brexit no s’entén sense la personalitat de David Cameron, capaç de convocar dos referèndums per a votar-hi en contra, sense cap … Continua la lectura de Brexit

No hi crec en les quotes femenines

Llegeixo al molt interessant bloc Café Steiner un article sobre una nova iniciativa per a augmentar la quota de dones a llocs directius a les empreses europees. Estic d’acord en l’objectiu, però no crec que la via de les quotes i les multes ens hi porti. Hi ha diverses raons per les quals un empresari o un directiu (que són animals diferents i sovint es confonen) valoren millor els homes que les dones, en general. Naturalment, en un moment concret haurà de comparar un home i una dona concrets, però estarà sotmés al biaix ideològic sexista que l’afectarà en un … Continua la lectura de No hi crec en les quotes femenines

Sort dels americans

Us explico un acudit, molt vell, d’informàtics. – Pregunta: sabeu què és un camell? – Resposta: un cavall dissenyat per un comitè. El País ha publicat recentment sobre els problemes que hi ha amb el projecte europeu de crear un sistema que faci la competència al GPS americà. Sembla ser que la solució que se’ls ha acudit als polítics és que Galileo passi a mans públiques. Tinc la desagradable sensació que Europa només sap fer les coses en base a comitès. En part és culpa de l’organització política de la Unió Europea, que ha estat incapaç fins ara de crear … Continua la lectura de Sort dels americans