Refrescos (i en Carles)

Arriba l’estiu i amb la calor augmenta la sed. I no sempre beurem aigua o cervesa, oi? Us presento tres refrescos que es poden adquirir al supermercat COOP on faig la compra habitualment.

No tinc prou curiositat com per provar la sangria enllaunada, igual que tampoc no he gosat tastar la sangria Don Simón que es pot trobar durant tot l’any, al mateix preu que aquestes llaunes i en ampolla de plàstic de dos litres. Trobo que l’estòmac m’ho agraeix.

El te si que l’he tastat i no està malament. El nom és provocador i res més, perquè vaig mirar els ingredients i no vaig entendre que haguès cap mena de substància divertida. Els refrescos tipus te fred tenen molta sortida a Suïssa.

I finalment, la sorpresa de veure que puc adquirir (havent exprimit jo mateix) suc de taronja 100% natural al propi supermercat. El més sorprenent és que la màquina l’han situada a la part de venda de fruita i verdura i no pas al restaurant de la mateixa empresa, només cinc metres més enllà, on m’haguès resultat més natural.

També cal dir que els supermercats d’aquí sempre tenen una secció de menjar per emportar: sandvitxos, fruita tallada, trossos de pizza o ales de pollastre embolicades, etc., perquè hi ha molta gent que menja quelcom ràpid al carrer al migdia.

Feia força dies que no publicava. Estranyament, he seguit escrivint però em feia mandra de publicar. Avui, després del disgust de saber que ja no llegiré més articles ni escoltaré més monòlegs del Carles Capdevila, he necessitat escriure el que fos i publicar-ho. Curiosa, la vida. La mort d’algú que no has conegut personalment et fa plorar, potser fins i tot físicament, i en canvi el goig d’algunes experiències que normalment t’agradaria compartir no et motiven prou per escriure, que és un altre plaer. I ara mateix no tinc esma per fer una elegia com cal, ni tant sols per llegir les que altres ja han escrit.

Carles, moltes gràcies i bon viatge.

A la resta, salut i sort.
Ivan.

Fasnachtschüechli

Tornes després de Reis a Suïssa, tip de menjar més del compte en les celebracions familiars, i què et trobes? Que ja t’ofereixen els dolços típics del Carnestoltes!

Això que veieu a les fotografies són els Fasnachtschüechli, que com el seu nom clarament explica són els dolços de carnestoltes. El nom està escrit en suís alemany com és fàcilment deduïble pel sufix -li. El suís és com lo rapitenc: (gairebé) tot ho fan en diminutiu.

Com podeu veure, hi ha dues variants: quan el preparen com una rotllana que has de trencar abans de mossegar-la, i quan la presenten ja en trossos, opció que jo personalment trobo més convenient. No hi ha res a dins, és purament la senzilla combinació de farina i sucre. El dimoni dels nutricionistes. Deliciós.

No us perdeu el detall de l’opció To Go: els molt conscienciats suïssos també consumeixen aquest postre quan van pel carrer, no només fruita o take away més sans. Ja ho he dit: són deliciosos.

Salut i sort,
Ivan.

Sangria a Suïssa

Recuperem allò de la influència gastronòmica espanyola a Suïssa. Avui: sangria.

sangria-a-sui%cc%88ssa

Com podeu veure, el got de sangria (casolana, que consti) surt pel mateix que a Barcelona et costa un whisky del bo. El lloc és una terrassa amb vistes sobre el riu, entre el Casino i l’Hotel Bellevue. O sigui, zona fina però assequible per a la majoria de bernesos.

També podeu trobar, diria que durant tot l’any, sangria embotellada o en tetra-bric als supermercats COOP i Denner. Fa una pinta tan infumable com la Don Simón, però això aquí no ho saben, i un litre costa la meitat que aquest got a la terrassa del Jakob.

Al Migros no en vénen, ni de sangria ni qualsevol beguda alcohòlica, però això és una altra història.

Salut i sort,
Ivan.