Refrescos (i en Carles)

Arriba l’estiu i amb la calor augmenta la sed. I no sempre beurem aigua o cervesa, oi? Us presento tres refrescos que es poden adquirir al supermercat COOP on faig la compra habitualment.

No tinc prou curiositat com per provar la sangria enllaunada, igual que tampoc no he gosat tastar la sangria Don Simón que es pot trobar durant tot l’any, al mateix preu que aquestes llaunes i en ampolla de plàstic de dos litres. Trobo que l’estòmac m’ho agraeix.

El te si que l’he tastat i no està malament. El nom és provocador i res més, perquè vaig mirar els ingredients i no vaig entendre que haguès cap mena de substància divertida. Els refrescos tipus te fred tenen molta sortida a Suïssa.

I finalment, la sorpresa de veure que puc adquirir (havent exprimit jo mateix) suc de taronja 100% natural al propi supermercat. El més sorprenent és que la màquina l’han situada a la part de venda de fruita i verdura i no pas al restaurant de la mateixa empresa, només cinc metres més enllà, on m’haguès resultat més natural.

També cal dir que els supermercats d’aquí sempre tenen una secció de menjar per emportar: sandvitxos, fruita tallada, trossos de pizza o ales de pollastre embolicades, etc., perquè hi ha molta gent que menja quelcom ràpid al carrer al migdia.

Feia força dies que no publicava. Estranyament, he seguit escrivint però em feia mandra de publicar. Avui, després del disgust de saber que ja no llegiré més articles ni escoltaré més monòlegs del Carles Capdevila, he necessitat escriure el que fos i publicar-ho. Curiosa, la vida. La mort d’algú que no has conegut personalment et fa plorar, potser fins i tot físicament, i en canvi el goig d’algunes experiències que normalment t’agradaria compartir no et motiven prou per escriure, que és un altre plaer. I ara mateix no tinc esma per fer una elegia com cal, ni tant sols per llegir les que altres ja han escrit.

Carles, moltes gràcies i bon viatge.

A la resta, salut i sort.
Ivan.

Advertisements

One thought on “Refrescos (i en Carles)

  1. Als condols he descobert que el Capdevila era parella de la Eva Piquer, que llegeixo amb delit des de fa anys, a mi llegir-la em dóna millor vida, crec que a ell també! El Capdevila, a més, ens ha donat una lliçó de com viure la malaltia i morir-se amb humor i estil.. Em trec el barret!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s