Si en algun moment heu patit la dèria informàtica fins a nivells alarmants, sabeu perfectament que estem parlant del número 52. És a dir, 2 al quadrat multiplicat per 13. Allò que els romans en deien LII.

Parlant de romans, l’any 52 van prohibir l’execució d’antics esclaus, l’emperador Claudi (ja sabeu: Derek Jacobi), va expulsar cristians i jueus de Roma; i Plini el Vell va escriure el seu relat de les guerres a Germània. El mateix any, l’emperadriu xinesa Guo Shengtong va traspassar.

Més important, és clar, és que 52 són les setmanes de l’any; també és el número atòmic del tel·luri, el nombre de tecles blanques d’un piano, el nombre de cartes de la baralla francesa, i sembla que és un número important al calendari maia. I també és el codi internacional telefònic de Mèxic. La Wikipedia ens informa d’això i d’altres curiositats.

Més pràctic és saber que el bus 52, si esteu a Barcelona, us portarà des de la Plaça Catalunya fins al barri de Collblanc. Jo, que sóc de Sants, l’he esquivat sempre que he pogut; sóc de metro, molt més ràpid i fiable.

Si en canvi sou a Londres, el bus 52 us portarà des de Victoria Station fins a Pound Lane, que sense mirar el mapa no tinc idea d’on és, però pel camí hi ha un munt de llocs interessants.

I si encara us voleu moure més, la Route 52 connecta la frontera amb el Canadà a Portal (North Dakota) amb Charleston (South Carolina), que sembla un lloc pintoresc que m’agradaria visitar. De fet, tot i no ser tan mítica com la Route 66, l’autopista 52 diria que també ofereix bones perspectives.

El versicle 52 d’Isaïes és, em sembla a mi, una crida a l’esperança i la resiliència davant l’adversitat. Sempre oportú, i més en els tempestuosos temps polítics i de salut pública que estem patint.

I tota aquesta conya ve del fet que, si el dia ve de cul, sóc un vell desenganyat de, a partir d’avui, 52 anys. I si en canvi el dia ve de cara, sóc un jove de trenta amb vint-i-dos anys d’experiència, que es diu aviat.

Si preferiu, molt comprensiblement, la versió original de l’Elton John, és aquí, amb tot el seu gloriós glam de començament dels vuitanta.