El títol i la portada suggereixen una història múrria d’embolics romàntics. Res a veure.

Una pequeña tentación, publicada originalment el 2013 (Une petite tentation, Vents d’Ouest) amb només guió de Jim i dibuixos i color de Grelin és una història cruel sobre sentiments, desig, enveja i manipulació. El punt de partida és una juguesca de l’estil de Les amistats perilloses entre dues adolescents tardanes. Una aposta infantil i aparentment sense recorregut que acabarà desencadenant tot d’esdeveniments dramàtics.

Igual també que a l’adaptació que va fer l’Stephen Frears de Les liaisons dangereuses, Una pequeña tentación s’obre amb una escena estèticament magnífica on, amb una acció intrascendent, l’autor prepara el lector per allò que seguirà, i quin és el joc d’enganys que succeirà. Aquí, la publicitat de roba interior femenina ens il·lustra perfectament que no tot el que és sexy i recorda els desitjos sensuals és realment atractiu ni es correspon amb la realitat. Ni molt menys amb les expectatives dels protagonistes. De la manera més directa i honesta possible, Jim i Grelin ho diuen ben clarament: el bonic primer pla enganya, i el que cal contemplar és la perspectiva general.

El guió sembla senzill però és molt meritori. Una pequeña tentación té ritme viu i totes les escenes tenen un sentit, la narració avança molt fluidament. Hi ha un parell de salts argumentals no ben justificats, però en general la història lliga perfectament amb els personatges, i Jim planteja els girs oportunament, de forma que una història previsible acaba sorprenent.

Els personatges són ben típics i estereotipats, però els autors aconsegueixen dotar-los d’ànima i el lector participa fàcilment de llurs mons interiors. Aquí el treball gràfic m’ha semblat notable. Si bé estèticament prefereixo més realisme, Grelin combina perfectament cares anguloses, rostres més realistes, i faccions ben infantils per a així retratar l’actitud i la mentalitat dels personatges en les diverses escenes. Sobta molt al principi, especialment després de la magnífica primera pàgina amb un estil ben precís, però després adquireix tot el sentit.

Fent servir un estil de línia molt clara i coloració ben senzilla, Grelin retrata superficialment els cossos i les postures, accions i actituds, però a l’hora de dibuixar les cares caricaturitza els sentiments, emocions i estats vitals dels personatges.

Una pequeña tentación passa per sobre de Lolita, s’alimenta de Les amistats perilloses i acaba desenvolupant un conte sobre l’etapa de creixement en què es va formant el marc moral amb el qual s’abordarà l’edat adulta, i també sobre l’abandonament dels primers somnis. És una història que a uns els semblarà políticament molt incorrecta, i a d’altres amb un excés de moralina.

Adient per a cínics i desenganyats. Contraindicat per a romàntics idealistes.