La recent desaparició del Pepe Rubianes deixa un (altre) buit molt difícil de cobrir a la nostra cultura. Més enllà de l’apreciació personal que cadascú pugui tenir del seu humor de vegades escatològic o impertinent, o del seu llenguatge expressament malsonant i provocador, Rubianes havia esdevingut el bufó semioficial de Catalunya, apuntant a tort i a dret i denunciant amb aguda implacabilitat hipòcrites morals i polítics. El fet que s’allunyés de la crítica de la gestió política i es centrés en la crítica de les actituds va tenir l’efecte que des de tot l’arc polític es reconeixia la seva visió … Continua la lectura de Sense referents