Sense referents

La recent desaparició del Pepe Rubianes deixa un (altre) buit molt difícil de cobrir a la nostra cultura.

Més enllà de l’apreciació personal que cadascú pugui tenir del seu humor de vegades escatològic o impertinent, o del seu llenguatge expressament malsonant i provocador, Rubianes havia esdevingut el bufó semioficial de Catalunya, apuntant a tort i a dret i denunciant amb aguda implacabilitat hipòcrites morals i polítics. El fet que s’allunyés de la crítica de la gestió política i es centrés en la crítica de les actituds va tenir l’efecte que des de tot l’arc polític es reconeixia la seva visió com independent i poc parcial –alhora que no agradava a ningú en especial. Un rol, en definitiva, en que no veig a ningú prou capacitat per a substituir-lo.

La seva pèrdua s’uneix a la d’altres que ens han abandonat en els darrers anys i l’absència dels quals encara no ha estat coberta. Hem perdut el far moral (Manuel Vázquez Montalbán), l’intel·lectual per excel·lència (Néstor Luján), la rebel del feminisme intel·ligent (Montserrat Roig) i l’ hedonista i humanista alhora (Terenci Moix). Tots ells persones que a la seva excel·lència professional afegien un compromís ètic insubornable que els portava a generar opinió i sacsejar consciències.

Temo donar el nom dels dos únics intel·lectuals supervivents que queden, ambdós en l’edat de la jubilació i un ja octogenari …

Hi ha, això si, un bon grapat de professionals culturals i alguns artistes excel·lents. Però junt a escriptors i músics que m’agrada llegir i escoltar trobo a faltar veus que m’interessin i em facin reflexionar. I si això li passa a una majoria del país, és molt dolent.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Sense referents

  1. Bueno quedan las obras que se pueden volver a leer o escuchar , por ejemplo uno de mis referentes es el Gato Perez y nunca lo vi en directo , pero sus letras me parece que se pueden aplicar a la actualidad.

    1. Estaba seguro que si entrabas nombrarías al Gato 🙂 Yo sí lo vi un par de veces en directo. Muy bueno como músico y como lección de integración cultural, pero no lo recuerdo como personaje público.

      Y es que no me refiero tanto a la faceta de creador sino a la de pensador. Algo que tiene que darse no sólo a través del papel, sino también del Telediario, para entendernos.

      Saludos Francis.

  2. Hombre para mi la obra es la que tiene que decirlo todo , los escritores muchos son columnista y por lo tanto pueden opinar y crear a la vez . Perucho era uno de mis articulistas preferidos. Rubianes salia mucho en tv3 les hacia el programa , pero era un actor brutal y creo que uno de los tios mas serios que ha existido en cataluña, la ilusion de mi vida era “ser Rubianes”

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s