Altres lectures interessants

Internet ofereix un munt d’eines i oportunitats per a compartir informació.

Lo Bloc és la que faig servir quan em penso què tinc quelcom a opinar sobre alguna cosa. Crec què aporto alguna cosa, encara què siguin obvietats, pura incredulitat o la més flagrant ignorància. Però de vegades no escric res i si què potser seria interessant compartir alguna d’aquestes coses que trobes a internet, oi?

Tinc un tumblr, què també es diu Lo Bloc, on vaig guardant enllaços, cites i d’altres coses interessants. I un magazine de Flipboard, que també es diu Lo Bloc (digueu-me coherent!) on vaig deixant algunes de les lectures més interessants què trobo a internet.

A banda d’això, podeu trobar algunes de les fotografies què faig a Instagram, i les valoracions de llibres què llegeixo a Goodreads.

Vosaltres compartiu informació? Quina eina feu servir?

Salut i sort,
Ivan.

Just Eat

Gràcies a la gent de Bloguzz hem provat el molt interessant servei Just Eat.

Logo de Just Eat

Just Eat permet encomanar menjars a restaurants de la teva zona. Tu li dius on vius i ells t’ensenyen un llistat de restaurants que serveixen a domicili a aquesta àrea. Com que vivim a Barcelona ciutat, hi una un munt de restaurants que atenen el nostre codi postal, amb varietat de tipus de cuina i de preus.

Nosaltres vam optar per la cuina japonesa i concretament pel restaurant Sushi Bo. Del servei del restaurant només podem parlar bé: la teca era de qualitat correcta, el preu era ajustat al que vam demanar i l’entrega es va efectuar vint minuts abans dels cinquanta que va anunciar la web al confirmar la comanda.

I de la web també puc parlar bé. La informació es presenta de manera àgil i clara i quan vas a fer la comanda no t’entretenen amb romanços, sinó que pots anar per feina. L’únic inconvenient és que si no has activat cap filtre, per exemple pel tipus de restaurant, el llistat de tots els restaurants abruma una mica.

Salut i sort,
Ivan.

El manifest de la gent

A hores d’ara segur que ja heu llegit i us heu cansat del segon manifest que ha saltat a la majoria de portades dels diaris, el que parla de la defensa de drets fonamentals de les persones. També a internet.

Em ve de gust dir quatre coses al respecte.

Això és importantíssim, no és pas cap xominada de quatre frikis que volen veure pelis i escoltar música de bades. Això va de llibertat d’expressió, del dret de dir i escriure el que ens vingui en gana; de fer les fotografies que volguem i ensenyar-les a qui ens vingui de gust; de poder compartir amb tothom (literalment) el video del casament o de la vegada que et vas creuar Ramoncín al carrer mentre es treia els mocs del nas.

En aquest país si tens una empresa poderosa o un advocat caríssim pots permetre’t cagar-te en qui vulguis públicament; passo de donar exemples. El que vull és que la gent anònima, comú, normal, tinguem també el mateix dret. O, si més no, que sigui un jutge qui ens ho negui, seguint un procediment legal establert i emetent una sentència raonada i basada en lleis aprovades pel parlament. Vull Democràcia.

A més, també vull poder compartir el que és meu. I quan pago el preu que em demanen per un CD o un DVD, passa a ser meu. I si li vull deixar a mon pare, a ma sogra o a tu, no veig justificat que un senyor digui “ei, que això va contra la cultura: si aquell vol escoltar música o veure cinema, que pagui”. Li he de cobrar a mon pare el lloguer d’una pel·li? I què hi ha dels llibres? Les biblioteques van contra la Cultura?

O potser és que les biblioteques són Cultura però van en contra dels interessos de la indústria que comercia amb bens culturals.

La indústria cultural ha de canviar el xip. Abans la gent tenia (col·leccionava) objectes: discos, cintes de video, llibres, litografies, etc. Cada cop més, la gent accedeix a la música, el cinema o d’altres arts de maneres que no exigeixen la possessió física d’un altre objecte. Ja no és negoci vendre aquells objectes d’abans. Cal canviar de negoci o resignar-se a l’extinció.

Cal que siguem conscients que els que surten perdent de tot això no són els artistes, sinó els empresaris antiquats. Ara que s’acosta el cap d’any Forbes publicarà la llista d’artistes que més diners han guanyat i ja veureu com gent com U2, Springsteen, Madonna, George Lucas, Spielberg i els de Pixar (i estic citant els més piratejats) continuen guanyant diners a cabassos.

Em nego a que per llei s’hagi d’accedir a la cultura d’una manera obsoleta només per a afavorir a uns determinats empresaris. De la mateixa manera que em negaria a haver de renunciar als processadors de textos o a les càmares digitals per a mantenir els beneficis d’Olivetti, Leica o Polaroid. I també em nego a que la SGAE organitzi un estat policial per a defensar la seva mandra per canviar el model de negoci.

Salut i sort,
Ivan.

En defensa de los derechos fundamentales en internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

  1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
  2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
  3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
  4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
  5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
  6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
  7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
  8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
  9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
  10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

La repercusió d’aquest manifest és indiscutible, segons les dades que publica un diari tant poc sospitós d’anar en contra de la SGAE com El País.

D’altres que han publicat el manifest i que en algun cas han opinat, són:

Salut i sort,
Ivan.