Altres lectures interessants

Internet ofereix un munt d’eines i oportunitats per a compartir informació.

Lo Bloc és la que faig servir quan em penso què tinc quelcom a opinar sobre alguna cosa. Crec què aporto alguna cosa, encara què siguin obvietats, pura incredulitat o la més flagrant ignorància. Però de vegades no escric res i si què potser seria interessant compartir alguna d’aquestes coses que trobes a internet, oi?

Tinc un tumblr, què també es diu Lo Bloc, on vaig guardant enllaços, cites i d’altres coses interessants. I un magazine de Flipboard, que també es diu Lo Bloc (digueu-me coherent!) on vaig deixant algunes de les lectures més interessants què trobo a internet.

A banda d’això, podeu trobar algunes de les fotografies què faig a Instagram, i les valoracions de llibres què llegeixo a Goodreads.

Vosaltres compartiu informació? Quina eina feu servir?

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Orange: uns impresentables

Portava des de l’any 2003 amb Orange. En aquella época, la companyia es deia eresMas. Vaig mirar-m’ho molt i vaig escollir aquest proveïdor per dos motius: el primer, que eren els més barats; el segon, que dins dels més barats eren els que tenien, segons els websites de consumidors de telecomunicacions, millor atenció al client (o, millor dit, eren els que menys queixes tenien).

Després d’eresMas van ser Wanadoo, quan France Telecom (30% de l’accionariat en mans de la República Francesa, recordem-ho) els va comprar. I ara, després d’un cosmètic canvi de marca, són Orange.

Vaig tenir problemes en moments concrets. Bàsicament, havia dies que es perdia la connexió ADSL. Acostumava a ser cosa de 3-4 dies per any, res de greu, però emprenyador. I allò que diuen que t’abonen el preu de connexió dels dies que no tens servei, matitzem-ho: t’abonen entre que tu els avises i ells diuen que tornes a tenir servei. Però les coses anaven bé, fins juliol.

Un bon dia de juliol em vaig adonar que no podia trucar amb el telèfon fixe. Només al 902 d’atenció d’Orange. Els vaig explicar i em van dir que tenia dues factures impagades. Us estalvio totes les trucades i visites al banc, i també la majoria de les trucades a la companyia. Al final, va resultar que allà on deia que jo tenia un compte a Caixa d’Enginyers, ara resultava que era de La Caixa. Jo no ho havia canviat, ells tampoc, però com que no van poder cobrar em van treure la línea.

Em van assegurar que ells havien enviat una carta d’advertiment, que jo encara no he rebut. Si que vaig rebre un segon advertiment, avisant que m’inclourien al registre de morosos, però quan jo ja havia pagat el deute amb VISA. Perquè no només vaig haver de donar les meves dades bancàries per telèfon, també vaig haver de pagar jo amb VISA els dos rebuts que ells no havien cobrat.

Em vaig voler donar de baixa. Això va demanar que m’atenguessin dues operadores automàtiques (“pulse 1 para …“) i tres d’humanes. El comercial que em va atendre al final em va assegurar que ho sentia molt, que és inexplicable perquè la carta no havia arribat i que a partir de l’octubre llençaran unes ofertes sensacionals pels clients antics, com jo.

Li vaig replicar que això dels serveis personalitzats, si no havien pogut enviar-me un mail o trucar-me per telèfon (ells, que són un teleco!) no m’ho empassava, que jo havia complert i ells no, i que marxava a la competència.

Ara us explicaré com anirà amb Timofónica.