Nicholas Clapp ha escrit un llibre molt interessant (Editorial Grijalbo, traducció de Ricard Martínez i Muntada) sobre un dels mites més vius i alhora desconeguts de la nostra cultura.

Nicholas Clapp és director de documentals (té alguns premis Emmy i nominacions als Oscars) i arqueòleg aficionat. Quan té temps i diners, es dedica a aquesta afició i després guanya uns calers escrivint un llibre sobre el que ha fet a les seves vacances. Vaja, que és un home al que envejo moltíssim.

Explica ell que ja de jovenet el personatge el va fascinar. Personatge del qual seguim en el llibre el seu rastre llegendari i cultural. De fet, tot el que hi ha a la Bíblia és una menció molt curta d’una reina "de Saba", quan enlloc (ni a la Bíblia mateixa ni a cap altra font documental) figura cap país anomenat Saba. A l’Alcorà hi ha també un passatge on es narra la trobada de la Reina de Saba i el Rei Salomó. Però, cap de les dues cites ha estat confirmada per les troballes arqueològiques.

Iemen és un país que degut a la llunyania i a la seva situació política inestable és pràcticament verge en recerca arqueològica. Les investigacions que s’han portat a terme suggereixen una civilització molt més avançada que la israelita cap al voltant del segle X a.C., quan el mític encontre hauria succeït, però no hi ha rastres fiables ni dels reis sabeus, ni dels seus possibles palaus, ni de les seves tombes. Ni molt menys, d’aquella reina. I realitzar excavacions a Jerusalem, enmig del sidral polític, militar i religiós que tenen muntat, no crec que sigui la feina més fàcil del món.

Però el senyor Clapp, acompanyat d’amics i familiars, ha viatjat en diverses ocasions pels llocs on podia haver viscut la mítica Reina de Saba. El llibre que ha escrit és un reportatge sobre arqueologia, Història, sobre les escriptures bíbliques i coràniques, i és també un entretingut llibre de viatges, amb algunes anécdotes realment memorables.

La Reina de Saba menciona (de passada) algunes obres que han estat inspirada per la dona que no sabem si va existir i fa un breu estudi de la interpretació (sovint contradictòria i sempre exagerada) que s’ha fet de la seva figura. Parla amb amabilitat de gents i paissatges on ara hi ha pobresa i conflicte, mentre que fa tres-mil anys havia riquesa i prosperitat. I a mi el que m’ha agradat més de la seva lectura ha estat la reflexió sobre com la Història real deriva en històries contades i més tard en històries i personatges interpretats. El nostre record serà un miratge de la nostra vida.

Adient si teniu curiositat per les punyetetes històrico-religioses. Contraindicat si busqueu una lectura trepidant.

Salut i sort,
Ivan.