-
Vic s’escriu amb v, com vergonya
No sóc funcionari, per la qual cosa ignoro la importància exacta de l’empadronament municipal, però sembla que aquest tràmit que acredita que hom viu a un determinat lloc, és el que permet accedir tant a la targeta sanitària com a una plaça escolar. És a dir, que el que han aprovat a Vic és que…
-
Camins
Hi ha res més suggerent que un camí al davant, convidant a recòrre’l i a trobar que hi ha a l’altra banda? Els camins no necessiten de justificació. Ni d’un final concret, ni d’un paissatge especial, tot i que aquests elements també ajuden i no cal menysprear-los. Els camins són invitacions, com les mirades a…
-
La paraula més bella
Com ja us vaig avisar, gràcies a Bloguzz i a Random House Mondadori, he llegit La paraula més bella, novel·la de la Margaret Mazzantini. La paraula més bella ocupa cinc-centes pàgines, i pel meu gust li’n sobren entre cent i dues-centes, perquè la història és prou senzilla com per no allargar-se tant. Però passa que…
-
El mal de la indústria del cinema
Llegeixo a El País que la nova llei del cinema a Catalunya obliga a doblar al català els films més comercials. Agarreu-vos, que avui rebrà tothom. Primer que res, els d’El País, que presenten (compte, sense cap imprecisió en la notícia) aquest fet com una imposició que “obliga” a uns pobres empresaris en contra de…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 