El mal de la indústria del cinema

Llegeixo a El País que la nova llei del cinema a Catalunya obliga a doblar al català els films més comercials. Agarreu-vos, que avui rebrà tothom.

Primer que res, els d’El País, que presenten (compte, sense cap imprecisió en la notícia) aquest fet com una imposició que “obliga” a uns pobres empresaris en contra de la seva voluntat, i no comenta que a Catalunya hi ha dues llengües oficials. En canvi, quan a una roda de premsa l’entrenador del Barça fa servir una de les llengües oficials, els assalariats i contractats pel Grupo PRISA el posen verd …

Segona bufetada pels exhibidors i distribuidors, que consideren que la llei és injusta i suposarà la pèrdua de gairebé dos-mil llocs de treball. Amb empresaris així, no m’estranya que el sector estigui en crisi.

Aquests empresaris sostenen que el doblatge és econòmicament inviable. Es veu que no coneixen OpenSubtitles, on voluntaris anònims publiquen traduccions per a subtítols, sense afany de lucre, només de fer la cultura a l’abast de més gent. Si els voluntaris són capaços de fer-ho, i els empresaris de no assabentar-se, qui posa en perill el cinema? Doblar és molt més car i complexe que sotstitolar, sí, però: perquè no sotstitolen? I segur que, encara que sigui més car, no és també més rendible?

Què creieu que allunya la gent dels cinemes? Ah clar, la pirateria. Què és millor, pagar vuit euros i veure la pel·lícula en pantalla gran; o baixar-te un client torrent i instal·lar-lo i posar-te a buscar el film que vols veure i que hagi baixat bé (format correcte, sencer, en l’idioma que vols, i bé de resolució i qualitat) i veure’l en pantalla petita i pagar religiosament cada mes quaranta i escaig euros per l’ADSL? Vosaltres mateixos.

El darrer cop que vaig anar al Cinema Verdi (no a un cinema qualsevol, no: al Verdi) vaig haver d’aguantar sorolls de crispetes, de gent xarrupant llaunes de refrescos, dels habituals impuntuals que van entrar amb endarreriment i que no només obstruien la visió de la pantalla sinó que també xerraven mentre començava la pel·lícula. I també, d’una imbècil que va tenir la barra de contestar el mòbil allà dins.

A casa, la pantalla és petita, però no he d’aguantar imbècils, no he de fer mig hora de cua a una sessió que no han volgut numerar i la projecció comença sempre puntual.

Crec que el cinema en català té un punt social en contra. A totes les colles es plantejarà la pregunta en català o en castellà?, i com molt bé apuntava la Gemma sobre un problema semblant, apareix algú que diu jo prefereixo en castellà. (Perquè mai ningú no diu “doncs jo dic que en català”; perquè a l’altra banda del riu ens acusen precisament d’això; i perquè ens ho empassem són temes apassionants, però per un altre dia.)

Però el cert és que el teatre ha vençut aquesta barrera. De fet, el públic ha acceptat que la funció és en català i hi va. No he vist que apareguin, per a espectacles que tenien prou demanda, una versió castellana que oferís la llibertat d’escollir a l’audiència. Fins i tot bestioles com Flotats, que va fugir de la dictadura catalana per refugiar-se en els desinteresats braços de l’Esperanza, han tornat a fer teatre a Catalunya, i l’han fet només en català.

Dit això, jo defenso la versió original sotstitolada i que només siguin doblades les pel·lícules pels infants.

O sigui que menys gemegar (i menys demanar subvencions de manera encoberta) i més treballar, que els que treballem en sectors sense tant de glamour ben bé que paguem les entrades per a evadir-nos de problemes dels que no podem escapolir-nos.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

10 thoughts on “El mal de la indústria del cinema

  1. Es un tema interesante, por un lado yo entiendo que el cine es una industria donde lo que importa no es el beneficio sino el máximo beneficio, supongo que “las majors “piensan que el máximo beneficio esta en doblar en castellano, es algo que desconozco.

    Yo no soy partidario de las cuotas aunque hay mucha gente a favor, cuotas lingüísticas, de genero, de raza…. Ver el cine en un determinado idioma no es un derecho, es oferta y demanda claro se puede intervenir en el mercado, es una opción, pero el día que la industria del cine no obtenga el benéfico que quieran saldrán de ese mercado.

    Yo no veo cine doblado (la opción se subtitular en catalán es casi perfecta, los creadores mas contentos, menos coste para la industria, políticamente te apuntas un tanto y el publico te respondería) y reivindico una sesión sin palomitas, una al día.

    En cuanto a las preferencias catalán castellano, bueno eso de que prefieren el castellano es discutible, yo creo que si pregunta a alguien en que cadena han hecho una película hace tres noches la gente es incapaz de decirte si la ha visto en catalán o en castellano.

  2. Francis,

    Sobre el primer comentari, a mi tampoc no m’agraden gens les quotes, de cap mena. Però deixar la difusió cultural a la lògica de mercat és molt arriscat, perquè el mercat no està interessat en la màxima difusió del màxim volum de cultura, ni en la innovació, ni en el lliure accés a la cultura, ni en la diversitat cultural, ni en que el màxim de consumidors puguin escollir a quina cultura accedir. El mercat només està interessat (com molt bé dius) en aconseguir el màxim benefici.

    Recordo a Pilar Miró queixant-se amargament que retiraven còpies de El perro del hortelano dels cinemes (i estava emplenant les sales!) per a col·locar l’enèssima versió de Pinoccio, perquè els acords que les majors obligaven a signar als cinemes establia quotes … per productora. Això del lliure mercat i de la mà invisible que procura el millor pel consumidor té les seves limitacions.

    Sobre el segon comentari, senyal que t’impliques en allò que escrius, i això és bo.

    Salutacions.

  3. Ivan,

    Gràcies per la referència al meu post.

    Volia recolzar el teu magnífic text amb alguns comentaris.
    1) Països com Portugal on es fa servir el mètode “versió original amb subtítols” tenen una població amb un excel•lent nivell d’anglès – per que a qui li agrada el cinema acaba assolint l’expertise necessària per no dependre dels subtítols. A més, inclouria als nens per dos raons, pel fet que som com esponges i aprenen sense adonar-se i segon, per que donat que única llengua que faran servir a P3, P4 i P5 és el català, tot això que tenen guanyat. (I a les escoles no pregunten tant; es parla català i punt!)
    2) Defensar que el doblatge doble (català i castellà) posa en risc el sector es de risa. Per un costat pq entitats com TV3 acaba fent el doblatge al català de moltes de les pel•lícules per les seves emissions televisives – doncs que avancin els diners per poder fer el doblatge en el moment de l’estrena. D’altre banda, més dobladors – siguin voluntaris o assalariats – tindran feina i conseqüentment és un benefici, es creen llocs de treball en un moment difícil …
    3) M’encanta anar al cinema; M’oposo a que la educació precària d’alguns em faci perdre’m la experiència. Però això ja es tema d’un altre discussió
    Resumint, que hi ha cops que les coses s’han de fer per llei, per molt injust que sembli a alguns, és pel benefici comú.

    Gemma

  4. Francis,
    En algún lado leí que en los países árabes también se seguía esa práctica, pura y simplemente para ahorrar costes.

    De todas formas, a la reflexión le falta una prospección de futuro. Fijaos lo que ha ocurrido con las series: Lost estrenará su última temporada simultáneamente en todo el mundo, porque se han dado cuenta que los aficionados localizan, editan, subtitulan y distribuyen los episodios emitidos en USA mucho antes que grandes empresas que pagan millones en los derechos de emisión.

    A querer mantener su actual manera de hacer negocio le llaman cultura. Cualquier día querrán patentar la sopa de ajo, el alfabeto o peinarse de izquierda a derecha.

    Saludos.

  5. Creo que la unidireccionalidad es el pasado, no hay un productor y un receptor, la velocidad social es mucho mas rápida que la de las grandes corporaciones, por no hablar de la legislativa, aquí hay uno de los grandes problemas de los próximos decenios adecuar la velocidad legislativa a la velocidad digital y comercial, tantas leyes estatales y tan lentas no son respuesta, lo que puede dejar vacíos legales grandes, vacíos que muchas veces serán interpretados como espacios de libertad pero en otras ocasiones no.

  6. Un parell de cosetes:

    – El que em fascina de les arrencades de nacionalisme lingüístic de El País és com de fàcilment apel·len a la lògica del mercat. És a dir, troben que l’estat ha de corregir els desequilibris que crea el mercat de treball, que s’ha de garantir la sanitat, l’educació, que cal que tothom tingui accés a una farmàcia, a la cultura … Per combatre les desigualtats s’ha de discriminar positivament els col·lectius amb majors dificultats. Les pel·lícules espanyoles i les de producció europea!!! I tantes de similars.
    Però mira, si el “mercat” crea un desequilibri en l’oferta lingüstíca de les sales de cinema, mala sort família, el bilingüísme ha de ser asimètric, no sé què espereu.

    – Em fa una certa ràbia sentir parlar de mercat o lògica de mercat en aquest tema concret: l’estructura de la producció i distribució cinematogràfica és un oligopoli de manual. Si no em falla la memòria, uns pocs productors amb una oferta insubstituïble i una infinitud de consumidors creen un “mercat” sense poder per als consumidors. Y aquí la intervenció pública ja no vol dir quotes, és intervenció orientada a garantir un mercat més ajustat als consumidors. Sí que és una qüestió de drets: o bé tenim dret a que l’oferta cinematogràfica s’ajusti al país o bé l’oligopoli de la indústria té dret a fer el que li doni la gana.

  7. Encertadíssims els dos darrers comentaris.

    Per força la iniciativa individual (privada, d’un grup reduït de gent) sempre anirà més ràpida que la política, on s’ha de posar d’acord més gent i d’interesos més diversos, i que a més el seu primer interès és no quedar malament amb ningú.

    I el que ha dit el Jordi és tant contundent com precís.

    Salutacions i gràcies a tots per passar-vos per aquí.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s