Hi ha res més suggerent que un camí al davant, convidant a recòrre’l i a trobar que hi ha a l’altra banda?

Els camins no necessiten de justificació. Ni d’un final concret, ni d’un paissatge especial, tot i que aquests elements també ajuden i no cal menysprear-los. Els camins són invitacions, com les mirades a una festa o els plats a una taula.

I tampoc no els hem de responsabilitzar pas del que ens portin o deixem de trobar. Som nosaltres qui viatgem, som els responsables del nostre viatge. O de quedar-nos aturats.

Salut i sort,
Ivan.