Com ja us vaig avisar, gràcies a Bloguzz i a Random House Mondadori, he llegit La paraula més bella, novel·la de la Margaret Mazzantini. La paraula més bella ocupa cinc-centes pàgines, i pel meu gust li’n sobren entre cent i dues-centes, perquè la història és prou senzilla com per no allargar-se tant. Però passa que aquesta és una novel·la que es cou a foc molt lent, perquè el que t’explica no són fets o idees, que si, sinó que transmet sentiments. Sentiments que afecten valors fonamentals. I ja sabeu que els sentiments no es poden explicar, només transmetre. La paraula … Continua la lectura de La paraula més bella