Acabo de rebre la darrera novel·la de Margaret Mazzantini, gràcies a Bloguzz i a Random House Mondadori.

Per a saber de què va aquesta novel·la de 512 pàgines, res millor que la contraportada:

És de nit a Roma, tothom dorm, però de sobte, sona el telèfon… Una veu que arriba de lluny convida Gemma a viatjar a Sarajevo, la ciutat on van néixer i on van morir les emocions més intenses de la seva vida.

Allà, fa setze anys, entre les explosions d’una guerra cruel i inútil, va néixer en Pietro, un nen que ara l’anomena mare i és tan bell, sa i egoista, com qualsevol altre adolescent. En Pietro no coneix el seu origen i no sap que en els carrers estrets d’aquella ciutat assetjada Gemma va viure una història d’amor d’aquelles que se t’enganxen als ossos, que et canvien inevitablement i per sempre.

Ara, de retorn a aquelles terres, mare i fill hauran d’enfrontar-se a un passat que amaga secrets, a uns cossos que encara conserven les petges d’un dolor llunyà, però en aquest viatge també aprendran noves paraules, aquelles paraules que ens serveixen per donar sentit als nostres errors i continuar apostant per un nou inici.

Demà mateix començo a llegir-la. I quan l’acabi sereu els primers en saber-ho, m’agradi o no el llibre de la Mazzantini.

Salut i sort,
Ivan.