Guadalajara

Us pot agradar o no, però el Quim Monzó ha depurat un estil característic. Els relats de Monzó són absurds només en apariència. En els de Guadalajara hi trobem reflexions sobre les relacions interpersonals i les reaccions humanes davant les sorpreses, les tradicions, els llaços familiars, la paternitat, etc. Juntament amb narracions de génere fantàstic, trobem també els contes costumbristes amb to satíric més característics del Monzó i, els que a mí més m’han agradat, aquells en que es mostra iconoclasta amb mites nacionals i culturals com Troia, Kafka, o Guillem Tell. La mirada del Quim Monzó és tendra i … Continua la lectura de Guadalajara

La llista per la MaryCarmen

La MaryCarmen és una bona amiga que m’ha passat una d’aquelles cadenes tant engrescadores en que et demanen “diez lecturas que en algún momento de mi vida me han marcado”. Apa! Entenc l’encàrrec com una llista de lectures que m’han impactat un munt, no pas com els déu llibres que em semblen millors o els que podria rellegir un cop i un altre. I a més, el que aquí deixo són lectures que ara recordo i que en aquest moment recordo que em van colpir més. La memòria i l’estat d’ànim ja sabeu que són gent de poc fiar. A … Continua la lectura de La llista per la MaryCarmen

Nadie es mejor que otro

El títol complert del volum inclou la frase Cuatro asuntos de Bevilacqua, que aclara que el que tenim entre mans són quatre casos breus protagonitzats pel picoleto psicòleg i la seva fidel ajudant, la caporal Chamorro. En el próleg, en Lorenzo Silva explica el que a mi em costava verbalitzar, que l’encant d’aquesta parella de detectius made in Spain rau en la quotidianitat dels seus afers, en la vulgar grandesa dels sentiments i pulsions humanes que ens mouen a tots, i que a alguns motiven a matar a d’altres. Tots quatre contes van ser publicats originalment com a relats d’estiu … Continua la lectura de Nadie es mejor que otro

La dona trencada

Simone de Beauvoir va escriure aquest relat fa quaranta anys. En el seu moment igual va ser un impacte, però ara és absurd, perquè els temps han canviat tal com Dylan va avisar i els personatges han envellit terriblement. La dona trencada és bona literatura. Està escrit amb bon gust i explica maravellosament bé la desintegració moral d’una dona que contempla impotent com el seu marit l’abandona. A més, també és un clam feminista on Beauvoir denuncia la passivitat a que estaven condemnades les dones a la “moderna i lliberal” França dels feliços 60 i aboga per una actitud molt … Continua la lectura de La dona trencada