Guadalajara

Us pot agradar o no, però el Quim Monzó ha depurat un estil característic. Els relats de Monzó són absurds només en apariència. En els de Guadalajara hi trobem reflexions sobre les relacions interpersonals i les reaccions humanes davant les sorpreses, les tradicions, els llaços familiars, la paternitat, etc. Juntament amb narracions de génere fantàstic, trobem també els contes costumbristes amb to satíric més característics del Monzó i, els que a mí més m’han agradat, aquells en que es mostra iconoclasta amb mites nacionals i culturals com Troia, Kafka, o Guillem Tell. La mirada del Quim Monzó és tendra i … Continua la lectura de Guadalajara

El amor

Descobreixo un còmic íntim, ple d’humor i tendresa, però implacable amb les debilitats i la mesquinesa humanes. El amor proposa escenes íntimes de parelles, en un sentit ample, que reflecteixen diversitat i fragilitat dels sentiments amorosos. Una mirada tendra i punyent alhora, que parteix de la complicitat amb els personatges però que no perdona cap contradicció. De mirada ampla, Bastian Vivès passeja per l’orgull, l’atracció, el morbo, l’amor cap els fills d’una manera alhora superficial en la trama i profunda en el sentiment. Bastien Vivès dibuixa les seves petites històries en blanc i negre, amb traçades molt esquemàtiques que no … Continua la lectura de El amor