Descobreixo un còmic íntim, ple d’humor i tendresa, però implacable amb les debilitats i la mesquinesa humanes.

El amor proposa escenes íntimes de parelles, en un sentit ample, que reflecteixen diversitat i fragilitat dels sentiments amorosos. Una mirada tendra i punyent alhora, que parteix de la complicitat amb els personatges però que no perdona cap contradicció. De mirada ampla, Bastian Vivès passeja per l’orgull, l’atracció, el morbo, l’amor cap els fills d’una manera alhora superficial en la trama i profunda en el sentiment.

Bastien Vivès dibuixa les seves petites històries en blanc i negre, amb traçades molt esquemàtiques que no permeten intuir rostres, però que retraten acuradament els gestos dels personatges. El amor resulta hipnòtic i de seguida decideixes que les obvietats no t’interessen i no pots deixar de continuar amb el reguitzell de microcontes.

Vinyetes que conviden la reflexió. Una mirada universal d’abast personal reforçada per un dibuix monocolor, esquemàtic i gairebé sempre fred i repetitiu.

Adient pels amants de les dificultats. Contraindicat per ànimes solitàries.

Salut i sort,
Ivan.