Una autèntica joia.

Demà moriré és un documental, però també és una magnífica pel·lícula d’intriga, amor i conspiracions, amb un rerefons polític que ja ha alimentat Hollywood en més d’una ocasió. Sota el foc i Salvador són pel·lícules que parlen del què va haver abans de Demà moriré.

Amb un sensacional pols narratiu Justin Webster explica el relat i aconsegueix un magnetisme entre pantalla i espectador que poques pel·lícules de ficció aconsegueixen. Recolzant-se en la simple i captivadora música de Camilo Sanabria, que em recorda la de Ry Cooder a Paris, Texas, sempre hi ha tensió en un film en que abunden les pauses, els silencis i les vistes aèries per a contemplar la realitat amb millor perspectiva. En els crèdits descobrim què Joan Salvat, amb molts reportatges de 30 minuts al darrere, és productor executiu.

Romàntica, pertorbadora, avassagadora, magnífica. Demà moriré és una d’aquelles pel·lícules que t’enganyen abans d’explicar-te una veritat ben senzilla.

Adient pels curiosos perseverants. Contraindicada pels que només llegeixen els destacats dels reportatges.

Salut i sort,
Ivan.