Sense tercera via

Al final, qui defensa la tercera via?

Per una banda tenim PPC i Ciutadans defensant que hem de fugir de les urnes com dels malalts d’èbola (Déu meu, quin altre tema!). Entenc que convidaran la gent a abstenir-se, no pas a votar.

A hores d’ara estic sense saber què acabarà decidint l’Iceta, que també diu que aquesta consulta no es pot fer però no me l’imagino repetint la foto que es va fer el Navarro amb una copa de cava.

Veiem que democristians i ecosocialistes, després que van exigir una pregunta inclusiva que els permetès votar que no a la independència però sense què s’haguessin de retratar al costat del PPC i Ciutadans, han decidit no mullar-se.

Perquè ni a mi ni a ningú li concedeixen ells la llibertat de vot. La llibertat de votar el que em doni la gana és meva, no de ningú altre. I em sembla escandalós i gens democràtic que imposin la disciplina de vot als seus representants polítics a diverses institucions.

I per altra banda tenim els independentistes.

És a dir, de moment tenim una consulta no refrendària boicotejada per sectors ja veurem com d’importants i on fa pinta que el Si-Si pot assolir una aprovació de nivells soviètics.

No em fa gens de gràcia, transmet imatge de conflicte ben gros, o de tupinada. El Fernando Trias de Bes ho explica millor que jo. I és poc presentable internacionalment.

Però francament, no li veig solució. I això posa la consulta molt més en perill que no pas el Tribunal Constitucional i el Gobierno de España.

Salut i sort,
Ivan.

Una resposta a «Sense tercera via»

  1. No n’hi ha per tant, el que hi ha és el que tenim. Vull dir, el país que tenim.

    Per una banda hi ha l’opció per a la 3 via perquè hi ha formacions polítiques (i gent) favorable a votar i a canviar l’estatus polític del país però que no són partidaris de la independència. No hi veig problema, de veres, si hi ha l’opció no és només perquè no es volguessin fer la foto al costat del no. I si a hores d’ara tenen poca cosa a argumentar en positiu, si tenen poca campanya a fer, és perquè no hi haurà, de la banda de l’Estat, de la banda del no, res a oferir ni a proposar. És una opció sense contingut perquè no depèn de nosaltres posar-hi contingut.

    Altre tema és el no. Sembla que no vulguem entendre la posició espanyola. Els catalans no existim. Punt. És a dir, no existeix la condició jurídica de català, Els catalans són els espanyols (ells sí que existeixen) amb veïnatge administratiu a Catalunya. Res més. Tu, ara, no ets català. Queda clar?

    No ho poden resoldre políticament perquè no és la tossuderia d’un governant de no voler encarar un problema polític, que també. No és la Constitució que limita el que poden fer i el que no. És la idea d’Espanya que hi ha al darrera tant d’una cosa com de l’altra que nega la pluralitat nacional. No hi ha subjecte polític ‘catalans’. Si l’altre no existeix no hi ha res a parlar, ni que vulguessin.

    Jo crec que tots nosaltres preferiríem una confrontació de posicions que permetés formar-se una opinió a qui no en té una de formada. Però per als independentistes, i també per als del SI-NO això ens legitimaria com a part, com a subjecte de sobirania. No és un aspecte trivial, en sí ja seria una victòria que no estan disposats a concedir. Ja es va veure mutilant el preàmbul de l’Estatut en relació amb la nació.

    De manera que la campanya, més que la confrontació d’opinions, està condemnada a ser l’exercici d’evidenciar que l’Estat espanyol és així, d’aquesta manera, i per això no pots arribar a l’acord raonable que seria possible arreu. Sí que em fa enveja el debat civilitzat escocès. I tant que sí. Però sí tinguéssim enfront un Estat civilitzat com el britànic potser seríem nosaltres que no voldríem marxar, no et sembla?

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: