Molt males perspectives per la coalició ecosocialista, què està projectant una imatge indecisa i feble.

Comencem amb l’arronsada del duo Joan Herrera & Dolors Camats a sortir a la foto del decret. Què si, què és un acte protocolari i és un acte de govern, però això és política i els gestos compten molt. I el què molts hem vist i tots els diaris espanyols han escrit és què ICV no volia sortir a la foto. Si demanes unitat, has de fer gestos per preservar-la. Com a mínim.

Després d’aparèixer a la foto de la perseverança en el 9N, la galleda d’aigua freda: la persona que havien proposat per la comissió de control de la consulta ha plegat abans d’assitir a la seva primera i informal reunió. Hom pot estar d’acord (o no) amb l’opinió d’aquest senyor. Però no s’explica que un catedràtic de ciència política es planti d’aquesta manera sabent com s’interpretarà i es vendrà entre els que s’oposen a la consulta.

No faig responsable dels actes de Joaquim Brugué a ningú que no sigui ell mateix, però quan proposes un representant teu, millor vagis amb compte amb qui proposes. Aquest ridícul pot fer molt de mal.

No m’oblido de la llibertat de vot respecte la independència; però en parlaré demà.

I a més les enquestes d’opinió, realitzades abans d’aquests dos episodis, ja mostraven que lCV no augmenta significativament les seves expectatives de vot. Els ciutadans troben en altres forces polítiques allò que busquen, sigui un compromís més clar amb el procés (ERC), un compromís claríssim amb l’autonomisme (PSC), o una veu més encara més crítica amb les polítiques socials i econòmiques actuals (Podemos) que a més tampoc empeny els indecisos a mullar-se més del que volen.

Vivim temps convulsos i poc clars, i la gent espera dels seus representants polítics que els aclareixin amb fermesa i parlant clar.

Salut i sort,
Ivan.