El enredo de la bolsa y la vida

Tornen Eduardo Mendoza i el detectiu més estrafolari del món. Aparteu les criatures.

Portada de l'edició a Biblioteca Breve d'El enredo de la bolsa y la vida, d'Eduardo Mendoza
Si la paraula detectiu us fa pensar que això pot ser una novel·la negra, aneu molt perduts. El enredo de la bolsa y la vida és una sàtira sobre alguns aspectes del món que ens envolta, especialment alguns ídols intel·lectuals (el diner, l’Orient, les aparences) i on alguns debats mal enfocats (la crisi econòmica i la immigració) serveixen l’autor per a desfermar la seva vena iconoclasta.

Si no veniu d’haver llegit El misterio de la cripta embrujada i les dues primeres seqüeles d’aquella magistral aventura podeu anar al començament una mica perduts. El protagonista (quatre novel·les i encara no sabem com es diu!) té un punt excèntric tant en el seu comportament com en la seva narració, i és un punt molt gros. Però tanmateix és un dels atractius d’aquestes novel·les, barrejar amb tota naturalitat el llenguatge formal amb la realitat més barroera.

Adient pels que aprecien l’humor que busca somriures, no LOLs. Contraindicat pels amants dels thrillers i les novel·les realistes.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Homes budistes, dones catòliques

Les dones són catòliques; els homes som budistes. Generalizando, que es gerundio.

ehratas - Guerra de Sexos

L’home, en el primer que pensa quan acaba la seva obligació ineludible (la que li aporta la nòmina a final de mes) és en, per fi, passar-s’ho bé. Per això la cerveseta amb els amics, el videojoc, la tele, etc. Poseu l’exemple que primer us vingui al cap.

En canvi a la dona li sobra temps per a buscar-se més feines: domèstiques, formatives, altruistes, etc. Descompto, òbviament, el tenir cura dels infants, què és una feina molt més sensible i un tema apart.

L’home no aspira a convertir ningú a la seva visió del món o manera de veure la vida. Tampoc en cap cas qüestiona mai ni les tasques ni l’assoliment d’objectius en les tasques que realitza la dona, deixant-la que gaudeixi de l’elecció de prioritats que ella ha realitzat.

Eventualment, pot arribar a passar que l’home vegi la necessitat d’algun sacrifici o penitència addicional al que l’obliga el contracte laboral. Deixant de banda l’alçada en centímetres de pols que això pot requerir, no és habitual el fet que l’home faci proselitisme d’activitats com l’actualització d’estats comptables, l’assistència a reunions de veïns o de pares (i mares) d’alumnes, la reparació o configuració d’electrodomèstics o estris de la llar, etc.

La dona no perd oportunitat pel proselitisme, informant detalladament de tots els sacrificis i tasques realitzades pel bé comú i el guany del cel (davant la serena indiferència masculina, allunyada d’aquesta prèdica i escèptica dels avantatges de tant sacrifici) i no dubta en instar el mascle a sumar-se a la seva croada.

Per contra, la dona informa lliurement l’home de qualsevol manca de perfecció en aquesta o qualsevol altra penyora que pugui desviar l’home del seu trànsit cap el cel.

Davant qualsevol elecció per nímia que sigui, com per exemple, escollir la roba interior (ja no diguem de la més aparent) l’home tendeix cap a la seva comoditat (és a dir, la pau interior), mentre la dona valora més l’ascensió al cel (és a dir, l’aprovació d’altri).

O sigui, que no hi ha guerra de sexes, sinó enfrontaments religiosos entre diferents formes de vida.

Segurament aquesta teoria és tant irreal com inútil, però serveix per a prendre’s amb molt millor humor aquests petits drames quotidians. Espero.

Salut i sort,
Ivan.

Bola extra: Hi ha un munt de tribute videos a la parella Kath & Spence. Amunt he deixat el que més m’ha agradat, però aquest amb el Got Scotch? by Marvin Hamlisch, i aquest amb Because You Loved me, també estan molt bé.