Parlar de pares i fills és totalment inútil: els que no tenen criatures no t’entendran; i els que ja en tenen, ja ho saben.
No recordo qui va soltar aquesta grandíssima frase a la tertúlia del Bassas, un matí a Catalunya Ràdio de ja fa uns quants anys, però ho va encertar de ple. De fet, quan el Jordi (gràcies!) em va regalar aquest volum no vaig entendre la portada.
Una manera d’evitar cansar el personal amb les batalletes del papa Cebolleta és fer riure. I la parella creativa Kirkman (ilustracions) i Scott (dibuixos) aconsegueix fer-ho recorrent a la tendresa i la simplicitat. La vida ja és prou apassionant com per complicar-la més; i per a fer-ho, ja hi són les factures i les hipoteques.
Adient per a tothom què vulgui aprofitar petites estones amb un humor tant blanc com irresistible. Contraindicat per a patidors compulsius.
I per cert, més de tres anys més tard, ja sé qui no ha fet la becaina. Massa cops…
Salut i sort,
Ivan.
Recordo amb molt de carinyo aquella tira en que el nadó refrega el xumet per terra per a que agafi gust d’alguna cosa després que la mare, esverada per si estava brut, li hagi rentat i l’hagi deixat d’allò més insípid 🙂