Elegància, inclús en escenes molt complicades, magnetisme, i una presència imponent.

Per a mí sempre quedarà associada a dos cims del cinema negre, The Big Sleep i Harper, on interpretava personatges meravellosament inquietants, i a un d’aquells melos que en teoria no puc sofrir però que em tenen atrapat al davant de la pantalla fins que s’acaben els crèdits, Written in the Wind.

I una rara bellesa, clàssica i trencadora alhora. Un estil inconfusible què, quan ja era més record què actualitat imitaven encara gent com l’Helena Posa, reconeixment i homenatge incontestables.

Bon viatge Lauren Bacall,
Ivan.