Tornen Eduardo Mendoza i el detectiu més estrafolari del món. Aparteu les criatures.
Si la paraula detectiu us fa pensar que això pot ser una novel·la negra, aneu molt perduts. El enredo de la bolsa y la vida és una sàtira sobre alguns aspectes del món que ens envolta, especialment alguns ídols intel·lectuals (el diner, l’Orient, les aparences) i on alguns debats mal enfocats (la crisi econòmica i la immigració) serveixen l’autor per a desfermar la seva vena iconoclasta.
Si no veniu d’haver llegit El misterio de la cripta embrujada i les dues primeres seqüeles d’aquella magistral aventura podeu anar al començament una mica perduts. El protagonista (quatre novel·les i encara no sabem com es diu!) té un punt excèntric tant en el seu comportament com en la seva narració, i és un punt molt gros. Però tanmateix és un dels atractius d’aquestes novel·les, barrejar amb tota naturalitat el llenguatge formal amb la realitat més barroera.
Adient pels que aprecien l’humor que busca somriures, no LOLs. Contraindicat pels amants dels thrillers i les novel·les realistes.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!