Paper o digital

Estic llegint una novel·la de cinc-centes pàgines. Molt bé per la profunditat de la història, dels personatges, tot el què volgueu, però poca broma a l’hora de portar-la a sobre al tramvia. Ho diu aquell què de viatge per Síria i Jordània es va endur Los siete pilares de la sabiduría. Digueu-me agosarat. I no parlem del moment en què vull comentar algun passatge o simplement consultar d’on ha sortit algun personatge. Clar què això els lectors digitals de moment tampoc ho han facilitat tant, hi ha molt camp de millora. Però tinc claríssim què el futur del llibre és … Continua la lectura de Paper o digital

El enredo de la bolsa y la vida

Tornen Eduardo Mendoza i el detectiu més estrafolari del món. Aparteu les criatures. Si la paraula detectiu us fa pensar que això pot ser una novel·la negra, aneu molt perduts. El enredo de la bolsa y la vida és una sàtira sobre alguns aspectes del món que ens envolta, especialment alguns ídols intel·lectuals (el diner, l’Orient, les aparences) i on alguns debats mal enfocats (la crisi econòmica i la immigració) serveixen l’autor per a desfermar la seva vena iconoclasta. Si no veniu d’haver llegit El misterio de la cripta embrujada i les dues primeres seqüeles d’aquella magistral aventura podeu anar … Continua la lectura de El enredo de la bolsa y la vida

El asombroso viaje de Pomponio Flato

Eduardo Mendoza és un dels meus autors preferits. Domina la narració com pocs, i manipula tant el vocabulari com la narració amb una flexibilitat que molts pocs són capaços d’aconseguir. Jo divideixo la seva obra de ficció en tres grans vessants. Per una banda, les seves novel·les més realistes, com La verdad sobre el caso Savolta; per una altra, la narrativa breu de caire melancòlic, com La isla inaudita; i finalment, la narrativa breu en plan de conya, entre les que figuren Sin noticias de Gurb i aquesta darrera entrega del seu talent. Els que n’heu llegida alguna, ja sabeu … Continua la lectura de El asombroso viaje de Pomponio Flato

El año del diluvio

El Año del Diluvio Director: Jaime Chávarri. Guió: Jaime Chávarri i Eduardo Mendoza, basat en la novela breu del mateix Mendoza. S’acostuma a dir que l’original és millor que l’adaptació, generalització agoserada sustentada en múltiples exemples, especialment quan l’original és literari i el camp on s’adapta és el cinema. Curiosament, ningú no s’escandalitza quan es representa una nova adaptació de l’Otelo de Verdi. La llista de contraexemples és prou llarga com per posar la negativa afirmació en quarentena: The Godfather, Gone With the Wind i The Maltese Falcon són els primers films que em venen al cap, i li podem … Continua la lectura de El año del diluvio