Estic llegint una novel·la de cinc-centes pàgines. Molt bé per la profunditat de la història, dels personatges, tot el què volgueu, però poca broma a l’hora de portar-la a sobre al tramvia. Ho diu aquell què de viatge per Síria i Jordània es va endur Los siete pilares de la sabiduría. Digueu-me agosarat.

I no parlem del moment en què vull comentar algun passatge o simplement consultar d’on ha sortit algun personatge. Clar què això els lectors digitals de moment tampoc ho han facilitat tant, hi ha molt camp de millora. Però tinc claríssim què el futur del llibre és digital. El paper quedarà, com ara el vinil amb la música, per a bibliòfils, col·leccionistes i altres amants de delicatessen i fetitxistes, per molt què la meva generació estigui sentimentalment molt vinculada a ensumar les pàgines, passar-les a mà i remenar llibres a una mena de botigues què abans eren pous de complicitats i ara són cada cop més supermercats de paper i portades de disseny.

Canviarà la literatura? Sense cap mena de dubte. De fet, ja ha canviat per culpa de la distribució actual i el marketing què potencia els best sellers. Però penso què el què més canviarà seran els llibres de no ficció, on el suport digital els obre més possibilitats i on els lectors acabarem fent-nos més exigents: referències, materials complementaris, cites, dades, etc., acabaran incloent-se com material addicional en llibres i documentals. I crec què acabarem parlant de documents, obres o treballs, algunes fronteres es difuminaran molt o desapareixeran.

De què viuran els escriptors? Segurament, del què ara consideren un extra: les tertúlies on participin, les presentacions de llibres, lectures comentades, sessions amb els lectors, … Crec què, igual que els músics, hauran (i podran) actuar molt més en públic i què només escriure no servirà de gaire. De fet, recordo una entrevista ja fa una pila d’anys en la què Luis Eduardo Aute afirmava què només de composar cançons a Espanya no es podia viure.

Hi haurà biblioteques i llibreries? Segur. Com què l’intercanvi dels objectes (llibres) ja serà molt minoritari, la majoria seran molt diferents a com les coneixem ara. Però la Humanitat porta des dels assiris comentant el què altres han escrit. I criticant, i compartint, i fent llistes de favorits. No crec què deixem de fer-ho per un invent de fa quatre dies.

Això si, a casa procuraré de moment llegir en paper tant com pugui. Una nena de dos anys no diferencia quan estic llegint amb l’iPad de quan estic fent una altra cosa, per a ella tot és jugar. Llegir ho associa, ella què és nativa digital, a la lectura en paper.

Salut i sort,
Ivan.