Diuen els tòpics què l’esclat de la primavera ens inunda d’alegria i optimisme, mentre què l’arribada de la tardor ens emplena de melangia. Què voleu què us digui.
A mi veure per la finestra el turó del davant amb un munt de colors diversos a les copes dels arbres em fa molt de goig estèticament i em transmet bon rotllo anímicament. El color roig infern (gràcies Xavier per l’expressió!) em sembla no només apassionat sinó apassionant, i la gespa regada de fulles és una invitació al passeig, a l’avenç, a eliminar clapes de desconegut.
Què gaudiu de la tardor.
Salut i sort,
Ivan.
PS: si cliqueu sobre la foto, en podeu veure més.
Digues la teva!