Je suis Charlie (& Ahmed)

Escric perquè m’agrada. Em fa sentir bé. I ho comparteixo per aquella vanitat mal anomenada generositat que em fa pensar que a vosaltres us pot agradar llegir-me. Per tant, si no us agrada el que escric, adéu. I si us agrada, espero escriure aviat alguna altra cosa que també us agradi. I punt. Accepto crítiques i comentaris. Els insults us els podeu guardar per algú que els mereixi. I la violència, igual. Si us sentiu temptats d’emprar-la, penseu-hi mentre sou al davant d’un mirall. No vaig llegir mai Charlie Hebdo, que em sembla de l’estil d’El Jueves. Qualsevol altre dia … Continua la lectura de Je suis Charlie (& Ahmed)

Las puertitas del Sr. López

Darrerament estic recuperant alguns còmics què vaig llegir fa trenta anys. Un exercici interessant des de més d’un punt de vista. Las puertitas del Señor López és un recull de contes que caricaturitzen la quotidiana mediocritat de la classe mitjana, fruit d’un moment especialment dolorós pels autors (la dictadura argentina) però perfectament extrapolable a l’Espanya actual. La portada dóna a entendre què les pulsions sexuals dominen la trama, quan no és així. A partir d’un personatge què podria ser perfectament el revers d’Homer Simpson, Carlos Trillo i Horacio Altuna (poseu-vos en peu i aplaudiu, si us plau) conformen un retrat … Continua la lectura de Las puertitas del Sr. López

Iron Sky

Sou aficionats a les ucronies satíriques? Iron Sky és una pel·lícula tant normaleta com deliciosa. Molt d’humor, efectes especials prou apanyadets i unes interpretacions més que correctes acaben construint un film que entreté sense posar els peus a cap galleda ideològica. Això vol dir dues coses: la primera, que no han comés l’error de malbaratar una bona idea de pel·lícula volent transmetre un missatge. La segona, que no hi ha missatge: Iron Sky ridiculitza completament els nazis i això els treu gairebé tota la seva perillositat. Compte, que també els iguala amb els partits majoritaris als EUA. Film sense pretensions, … Continua la lectura de Iron Sky

El enredo de la bolsa y la vida

Tornen Eduardo Mendoza i el detectiu més estrafolari del món. Aparteu les criatures. Si la paraula detectiu us fa pensar que això pot ser una novel·la negra, aneu molt perduts. El enredo de la bolsa y la vida és una sàtira sobre alguns aspectes del món que ens envolta, especialment alguns ídols intel·lectuals (el diner, l’Orient, les aparences) i on alguns debats mal enfocats (la crisi econòmica i la immigració) serveixen l’autor per a desfermar la seva vena iconoclasta. Si no veniu d’haver llegit El misterio de la cripta embrujada i les dues primeres seqüeles d’aquella magistral aventura podeu anar … Continua la lectura de El enredo de la bolsa y la vida