Darrerament estic recuperant alguns còmics què vaig llegir fa trenta anys. Un exercici interessant des de més d’un punt de vista.
Las puertitas del Señor López és un recull de contes que caricaturitzen la quotidiana mediocritat de la classe mitjana, fruit d’un moment especialment dolorós pels autors (la dictadura argentina) però perfectament extrapolable a l’Espanya actual. La portada dóna a entendre què les pulsions sexuals dominen la trama, quan no és així.
A partir d’un personatge què podria ser perfectament el revers d’Homer Simpson, Carlos Trillo i Horacio Altuna (poseu-vos en peu i aplaudiu, si us plau) conformen un retrat tendre, amarg, descarnat i certer de moltes de les nostres angoixes diàries.
Mestres dels matisos, Trillo i Altuna ho senyalen tot però deixen la sentència en mans del lector. El seu diagnòstic és esfereïdorament obert, permeten veure totes les facetes de cada situació, i retraten totes les situacions amb precisió quirúrgica.
Adient pels que mai no perdem l’esperança. Contraindicat pels que no els importa què passi.
Salut i sort,
Ivan.
