Fa trenta anys Horacio Altuna ja era un grandíssim dibuixant de còmics. I Chances, on a més va escriure el guió, és una petita joia futurista.
Ara el guió de Chances ja no és gens novedós, però en els vuitanta una història on es dibuixava un futur desesperançat, trist i cruel estava de moda, i Chances va impactar. Era l’època de Mad Max i un munt d’imitacions que van formar el génere del caos post-apocalíptic en el qual va participar el mateix Altuna amb El último recreo (amb guió de Carlos Trillo, que també havia escrit el de Basura. A més, l’ovella Dolly encara no estava ni en projecte, i la trama de la clonació era suggerent i inquietant alhora.
Rellegida ara, Chances té un argument nihilista i descarnat, on l’únic contrapunt lluminós són alguns personatges secundaris que a banda de sobreviure mantenen un mínim d’enteniment. Aquest grau màxim d’agror juga en contra de Chances, que per moments és més una caricatura que no pas un retrat del pervindre que ens espera.
Malauradament, a Altuna només li va interessar la vessant social de la història i no va dedicar-li pàgines ni a l’arquitectura política ni a les estructures econòmiques i tècniques. Lògic en el format i revistes en que es va editar originalment, però ara ens quedem amb gana de més. També és just reconèixer que alguns d’aquests temes els tocarà més tard a Ficcionario.
Gràficament Chances és igualment agra. El magnífic dibuix, realista i detallista, no deixa cap aspecte de la degradació humana per retratar. La brutícia, la sordidesa, la violència, el sadisme i el dolor apareixen esplendorosament vius i sense cap metàfora o cortina que te’ls ajudi a paīr. Però, l’Horacio Altuna ja començava a repetir cares en els seus personatges, especialment els femenins; un pecat comú però que emprenya els que seguim la seva trajectòria. I els masculins, per a arrodonir el clima del relat, acostumen a ser prou lletjos.
En definitiva, una interessantíssima distòpia, presentada sense vaselina ni correcció política, adient per a majors d’edat i contraindicada pels que tenen fe (en qualsevol cosa) o por a la robòtica i l’automatització.
Salut i sort,
Ivan.
