En uns temps en què l’Imperi ens espia i els governs es disolen, res millor què recuperar l’orwellià 1984 o alguna de les seves revisions.
Igual què amb Basura, ens trobem amb una obra en la què l’esperança es centra en actituds individuals gairebé heròiques enfront del poder omnímode de l’Estat. Menjar, sexe i diversió són alhora necessitats bàsiques i vàlvules d’escapament de la frustració.
Potser a aquestes alçades és un tema i un tractament massa manits, però el fet què una lectura vint anys posterior al seu part continui sent plenament vigent, i fins i tot més versemblant, em sembla prou raó com per qualificar de clàssic aquest recull d’històries.
Adient pels indignats, i en procés d’indignar-se. Contraindicat pels què encara voten els de sempre.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
3 respostes a “Ficcionario”
Altuna siempre lo había relacionado con el Playboy, veo que tiene muchas más obra.
Altuna es uno de mís ídolos, por lúcido y sensible. Especialmente cuando se ha juntado con Trillo.
Irás leyendo sobre ellos por aquí.
Saludos.
[…] Malauradament, a Altuna només li va interessar la vessant social de la història i no va dedicar-li pàgines ni a l’arquitectura política ni a les estructures econòmiques i tècniques. Lògic en el format i revistes en que es va editar originalment, però ara ens quedem amb gana de més. També és just reconèixer que alguns d’aquests temes els tocarà més tard a Ficcionario. […]