En uns temps en què l’Imperi ens espia i els governs es disolen, res millor què recuperar l’orwellià 1984 o alguna de les seves revisions.

Igual què amb Basura, ens trobem amb una obra en la què l’esperança es centra en actituds individuals gairebé heròiques enfront del poder omnímode de l’Estat. Menjar, sexe i diversió són alhora necessitats bàsiques i vàlvules d’escapament de la frustració.

Potser a aquestes alçades és un tema i un tractament massa manits, però el fet què una lectura vint anys posterior al seu part continui sent plenament vigent, i fins i tot més versemblant, em sembla prou raó com per qualificar de clàssic aquest recull d’històries.

Adient pels indignats, i en procés d’indignar-se. Contraindicat pels què encara voten els de sempre.

Salut i sort,
Ivan.