El nacimiento de la República Popular de la Antártida

He llegit la novel·la El nacimiento de la República Popular de la Antártida, de John Calvin Batchelor i m’agradaria comentar-la. A veure si me’n surto. Us explico la meva principal dificultat per comentar-la: que no sé ben bé el què he llegit. La novel·la està escrita en primera persona, i el protagonista va explicant la seva vida. Fins aquí, tot molt habitual. A més, la narració és estructuralment molt planera, ordenada cronològicament i fent el·lipsis de les èpoques menys significatives i centrant-se en els episodis més determinants, com ha de ser. El problema ve quan la història és una distòpia … Continua la lectura de El nacimiento de la República Popular de la Antártida

Verdad del corazón

Haz algo más; diles que si no hay una única moraleja en mi historia -¿qué tipo de vida tiene un solo tema?-, ahy esto al menos: el camino a la verdad es ser justo; nunca te pongas por encima de otro, y nunca caerás. El tesoro que descubrirás en este camino, el de un buen hombre, es que no has de obedecer a ningún amo. Cuídate de la caridad. La caridad es la sonrisa de la esclavitud. Los hombres en posición de dar caridad -no de compartir, no de distribuir equitativamente- consiguieron esa señorial posición convirtiéndose primero en amos de … Continua la lectura de Verdad del corazón

Chances

Fa trenta anys Horacio Altuna ja era un grandíssim dibuixant de còmics. I Chances, on a més va escriure el guió, és una petita joia futurista. Ara el guió de Chances ja no és gens novedós, però en els vuitanta una història on es dibuixava un futur desesperançat, trist i cruel estava de moda, i Chances va impactar. Era l’època de Mad Max i un munt d’imitacions que van formar el génere del caos post-apocalíptic en el qual va participar el mateix Altuna amb El último recreo (amb guió de Carlos Trillo, que també havia escrit el de Basura. A … Continua la lectura de Chances