Tragaperras

Passen els anys, passen les capçaleres i passen les editorials, però jo continuu sent devot de la parella Carlos Trillo i Horacio Altuna.

Portada de Tragaperras, el còmic d'Horacio Altuna i Carlos Trillo

A Tragaperras fan volar la imaginació volant per territoris onírics, eròtics i pessimistes, aconseguint un retaule agredols de somnis no complerts i desigs i anhels que romanen en un calaix, conegut o no, esperant el seu torn.

La majoria d’històries les he descobert de nou, però Riesgos és d’aquelles que se’t queden gravades al cervell, surant entre la memòria i el paladar durant més de vint anys.

Adient per a gent sensible amb sentit de l’humor. Contraindicada per estrenyits.

Salut i sort,
Ivan.

Basura

Va haver un moment en què hom creia què havia una possibilitat d’aniquilació nuclear. Van ser temps en què va florir el gènere de la ciència ficció en un futur post-apocalíptic.

Carlos Trillo & Juan Giménez: Basura

Basura, amb guió de Carlos Trillo i dibuix de Juan Giménez és una molt bona aproximació al gènere. Un futur on una elit domina dictatorialment els pocs supervivents afortunats de poder compartir una existència en bones condicions, i aquells què viuen en situacions poc o gens salubres són tractats com a espècies inferiors a la humana.

El guió del Carlos Trillo és molt senzill i efectiu, amb personatges arquetípics donen peu a una història sobre el què podriem anomenar abús de poder polític. Però el veritable protagonista d’aquest còmic és el soberbi dibuix del Juan Giménez. La quantitat de detall i el to cromàtic com a elements narratius, el perfilat dels personatges i per sobre de tot, l’enorme detall en les expressions facials, què estalvien moltes paraules. Impressionant.

Adient per a optimistes sense manies. Contraindicat per aprensius i romàntics.

Salut i sort,
Ivan.

Las puertitas del Sr. López

Darrerament estic recuperant alguns còmics què vaig llegir fa trenta anys. Un exercici interessant des de més d’un punt de vista.

Portada d'un dels àlbums de Las Puertitas del Sr. López

Las puertitas del Señor López és un recull de contes que caricaturitzen la quotidiana mediocritat de la classe mitjana, fruit d’un moment especialment dolorós pels autors (la dictadura argentina) però perfectament extrapolable a l’Espanya actual. La portada dóna a entendre què les pulsions sexuals dominen la trama, quan no és així.

A partir d’un personatge què podria ser perfectament el revers d’Homer Simpson, Carlos Trillo i Horacio Altuna (poseu-vos en peu i aplaudiu, si us plau) conformen un retrat tendre, amarg, descarnat i certer de moltes de les nostres angoixes diàries.

Mestres dels matisos, Trillo i Altuna ho senyalen tot però deixen la sentència en mans del lector. El seu diagnòstic és esfereïdorament obert, permeten veure totes les facetes de cada situació, i retraten totes les situacions amb precisió quirúrgica.

Adient pels que mai no perdem l’esperança. Contraindicat pels que no els importa què passi.

Salut i sort,
Ivan.