Ciudad

La cerca del perquè de les coses, passejant-se per un munt de géneres.

Portada de Ciudad, còmic de Ricardo Barreiro i Juan Giménez

Ciudad pren el mateix punt de partida que Midnight in Paris, però en lloc de proposar una comèdia amable desenvolupa històries d’aventures i fantasia, visitant el terror, la ciència ficció, i les buddy movies de Hollywood, i retent homenatges a alguns personatges i autors ja clàssics.

Els guions de Barreiro són més mesurats del què és habitual en el gènere post-apocalíptic amb el què en certa forma es pot relacionar Ciudad, i oscil·len entre el pur entreteniment i altres amb una crítica bastant tòpica a aspectes de la societat occidental. El toc oníric va molt bé per a posar distància entre el lector i la fantasia, fent-la més real.

Visualment, el dibuix de Giménez és pessimista, amb un blanc i negre molt cru, accentua el drama magnifica la solitud dels protagonistes.

Una petita joia què paga bé l’esforç de buscar-lo.

Adient pels admiradors de Mad Max. Contraindicat per a hipocondríacs.

Salut i sort,
Ivan.

Basura

Va haver un moment en què hom creia què havia una possibilitat d’aniquilació nuclear. Van ser temps en què va florir el gènere de la ciència ficció en un futur post-apocalíptic.

Carlos Trillo & Juan Giménez: Basura

Basura, amb guió de Carlos Trillo i dibuix de Juan Giménez és una molt bona aproximació al gènere. Un futur on una elit domina dictatorialment els pocs supervivents afortunats de poder compartir una existència en bones condicions, i aquells què viuen en situacions poc o gens salubres són tractats com a espècies inferiors a la humana.

El guió del Carlos Trillo és molt senzill i efectiu, amb personatges arquetípics donen peu a una història sobre el què podriem anomenar abús de poder polític. Però el veritable protagonista d’aquest còmic és el soberbi dibuix del Juan Giménez. La quantitat de detall i el to cromàtic com a elements narratius, el perfilat dels personatges i per sobre de tot, l’enorme detall en les expressions facials, què estalvien moltes paraules. Impressionant.

Adient per a optimistes sense manies. Contraindicat per aprensius i romàntics.

Salut i sort,
Ivan.