La cerca del perquè de les coses, passejant-se per un munt de géneres.
Ciudad pren el mateix punt de partida que Midnight in Paris, però en lloc de proposar una comèdia amable desenvolupa històries d’aventures i fantasia, visitant el terror, la ciència ficció, i les buddy movies de Hollywood, i retent homenatges a alguns personatges i autors ja clàssics.
Els guions de Barreiro són més mesurats del què és habitual en el gènere post-apocalíptic amb el què en certa forma es pot relacionar Ciudad, i oscil·len entre el pur entreteniment i altres amb una crítica bastant tòpica a aspectes de la societat occidental. El toc oníric va molt bé per a posar distància entre el lector i la fantasia, fent-la més real.
Visualment, el dibuix de Giménez és pessimista, amb un blanc i negre molt cru, accentua el drama magnifica la solitud dels protagonistes.
Una petita joia què paga bé l’esforç de buscar-lo.
Adient pels admiradors de Mad Max. Contraindicat per a hipocondríacs.
Salut i sort,
Ivan.
