Les eduquen diferent

Alguna vegada hem comentat per aquí el tema de la igualtat de drets entre homes i dones, i jo he defensat tant bé com he pogut, què no és gaire, què això d’imposar quotes de participació per gèneres, o qualsevol típus de límits artificials, és mala idea.

Afortunadament, algú tant impertinent però alhora tant rigurosament lògic com el Xavier Sala i Martín acaba de publicar una nota en què s’explica molt clarament la situació.

La conclusió a la que arriba, gràcies a un estudi d’uns economistes què ell cita, és que la major part de la diferència rau en la diferent educació que rebem. Educació formal a l’escola i educació definitiva amb l’exemple i l’experiència.

Per això sempre m’oposaré a que la meva filla vagi a un col·legi on nens i nenes no rebin la mateixa formació. Vagin plegats a la mateixa classe. Això què fan a alguns col·legis religiosos no és bo. I encara pitjor és què entre tots ho subvencionem.

I com que fins ara nens i nenes han estat educats de manera diferent (aquí), no funcionaran (aquí) mesures que a d’altres llocs han forçat un accelerament del procés. Perquè a d’altres llocs, causalment, fa molts anys què eduquen nens i nenes d’igual manera (i diferent d’aquí). I no és casualment què aquí s’entesten en mantenir les diferències causals.

Salut i sort,
Ivan.

Bola extra: l’estudi què cita el Sala i Martí té miga. Sembla que l’educació més masclista del món, la dels massai, genera els mateixos patrons de comportament què la què s’imparteix als EUA. Hauria de llegir la lletra petita de l’estudi per a dir-ho amb la boca gran, però aquí hi ha material per a la reflexió…

Anuncis

7 thoughts on “Les eduquen diferent

  1. Ai noi, perdona’m en l’ànima però m’ho has posat a huevo.

    Que la desigualtat social entre homes i dones tingui una base cultural o educativa no comporta que la millor manera de corregir-la sigui esperar que la cultura o l’educació canviïn. Perquè la cultura i l’educació es cosifiquen en diferències i obstacles institucionals, que són presents en les persones i en les estructures tant de forma conscient com inconscient. Després d’educada la gent en l’estricta igualtat les desigualtats es reprodueixen perquè els mecanismes que les reprodueixen formen part de l’estructura social. I d’això també hi ha experiments a cabasos.

    Posem que la diferència entre Suïssa i Suècia és simplement cultural, educativa, i que aquesta és la raó per la qual a Suïssa no hi ha guarderies i a Suècia sí. Perfecte.

    Què haurien de fer a Suïssa per reduir la desigualtat laboral entre homes i dones: jeure fins al dia que la l’educació rebuda per la majoria creï una societat igualitària o posar guarderies per a que les dones que acaben de tenir fills tinguin opció de tornar al mercat laboral tant aviat com vulguin? Suposem que ara no hi ha una majoria social que voldria que n’hi hagués. Que és molt suposar. I com s’ajuda a qui sí que les vol? Esperant que canviï la societat la setmana dels tres dijous?

    1. Si la mentalitat social recolza o inspira les polítiques públiques, els seus efectes tenen resultats. Sinó, no.

      Aquí ja pots dir què als comitès de les empreses públiques ha d’haver paritat; pots posar-li objectius al directiu (i bonus al seu sou) per a que promocioni més dones; i pots legislar sobre la igualtat de sous. Com que nens i nenes en edat de treballar tenen la mentalitat què tenen, primer es forma el comité de debó i després es busquen les nenes de farciment; ascendirà la noia que li toqui per quota i cap ni una més; i dels sous més val que no en parli. Perquè manca el suport fonamental.

      Si, cal prendre mesures paliatives mentre no canviin les causes que generen els símptomes, però tothom sap què els analgèsics només atemperen el dolor, no curen.

      1. Negar la capacitat transformadora de les polítiques públiques va, simplement, contra l’evidència empírica. Les polítiques canvien la realitat i són també responsables de la re-educació. No només es fan les polítiques que són possibles sinó que fins i tot les polítiques impossibles des del teu punt de vista tenen un efecte transformador sobre la percepció social i l’educació.

        Tens un 10% a favor del dret a l’avortament incondicional, un 20% versió així-així i un 25% en termes molt restrictius. Fas una llei d’avortament emparant-te en aquesta majoria precaria i al cap de 5 anys el 10 és un 15, el 20 és un 40 i el 25 és un 10.

        Tens gairebé un 50% pelat en favor del matrimoni homosexual. Modifiques el codi civil per fer-lo possible. Al cap de 5 anys tens un 80% a favor.

        Els exemples són reals i se’n poden buscar molts altres. Negar la capacitat transformadora de la política té unes implicacions ideològiques que, si hi reflexiones, estic segur que no t’agraden gens.

  2. el de les retallades poca-soltes. Nens i nenes d’aquesta escola, jo he vingut aquí a fer tabola. I com que sóc el vostre rei, us vinc a imposar la meva llei, que no és altra que aquesta: Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! I amb aquest rodolí que acabo de confegir, escolteu amb gran cabal el que passa a l’hospital, a l’escola i al carrer a la gent que feu el bé! Clic, clic, clac, clac, clec, clec:tisorades a tort i a dret! Gent malalta sense metge, s’ha quedat sense fetge. No prendreu xarops dolents i així estareu més contents. Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! Escoles retallaré i a estudiar tots al carrer. Tisorada als calerons i els nens sense excursions. Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! Les hipoteques són cares la gent queda sense cases. Els pisos buits tindré i tots a viure al carrer. Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! Les fàbriques sense feina no faran servir cap eina. Quan pel carrer passegeu liquidació veureu! Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! Si us retallo més els sous només podreu menjar ous. Tres cèntims us deixaré per viure d’allò més bé. Clic, clic, clac, clac, clec, clec: tisorades a tort i a dret! La redacció del pregó, les consignes i el judici del rei Carnestoltes; així com el disseny i realització del Carnestoltes han estat projectats i portats a terme pels alumnes de cinquè.

  3. Es cierto que las políticas varían la realidad, cuando salio la norma de ir con casco en moto me pareció fatal , el otro día vi a un tío sin casco y pensé , vaya suicida. Ahora no voy en moto sin casco ni loco y no por la multa.

  4. Si, hi ha polítiques què fan canviar les coses, estic completament d’acord.
    Però també les hi ha que no fan canviar res, només permeten als polítics dir què han resolt el tema. Temes com la corrupció política, el transfuguisme, la velocitat màxima en carretera, o l’abús físic o sexual contra les dones han estat àmpliament legislats. I ja veiem com està el patí.
    Pretendre què escrivint una llei i promulgant-la ja s’assoliran els seus objectius és posar la capacitat d’un Gallardón molt per sobre de la què té realment. La igualtat entre homes i dones depén de coses molt més importants, subtils i no tant racionals com l’ordenament jurídic. I és allà on cal incidir per a què els comportaments, masculins i femenins, canviin.
    Les polítiques d’esquerres (i ara em refereixo a les indivídues) van assolir el gran èxit de reglamentar detalladament el repartiment dels llocs de les llistes electorals per tal d’assolir la paritat en el nombre de diputats. Enhorabona! Veiem què les diputades són igual d’influents, importants i decisives què els diputats? Em sembla a mi què no, què seguim igual què abans, però amb la diferència què els hemicicles tenen molt més llocs on posar-hi flors.
    Participen les dones de la mateixa manera què ho fan els homes a la vida política? No? Per què? Aquí hi ha la matèria interessant i sensible.
    Les úniques lleis què es cumpleixen si o si són les de Newton, i perquè no imposen, només expliquen. I estan fonamentades sobre sòlids arguments matemàtics.

    1. Si el hombre no tiene capacidad para variar la realidad y nos hemos de limitar a las leyes que explican duramos una generación más El ordenamiento ordena en sus dos vertientes, manda y pone orden y se supone que en sociedades democratas esto se hace en base a un bien comun, aquí está la discusión, buscar las formulas adecuadas y el bien comun real, no en lo primero.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s