No hi crec en les quotes femenines

Llegeixo al molt interessant bloc Café Steiner un article sobre una nova iniciativa per a augmentar la quota de dones a llocs directius a les empreses europees. Estic d’acord en l’objectiu, però no crec que la via de les quotes i les multes ens hi porti.

Un noi i una noia estan preparats per a una carrera d'atletisme, i el noi surt d'una posició més avançada que la noia
Foto que apareix a la pàgina Crisálida, de la UGT.

Hi ha diverses raons per les quals un empresari o un directiu (que són animals diferents i sovint es confonen) valoren millor els homes que les dones, en general. Naturalment, en un moment concret haurà de comparar un home i una dona concrets, però estarà sotmés al biaix ideològic sexista que l’afectarà en un grau determinat. No crec que l’amenaça d’una multa ni l’existència d’una llei eliminin o atemperin aquest biaix. Això només s’aconsegueix mitjançant l’educació i l’aprenentatge.

Primer amb un esforç continuat i perseverant en edats infantils per a inculcar aquesta igualtat de drets i capacitats, que imagino molt més difícil del que ens pensem quan veig que a qualsevol escola nens i nenes s’agrupen separats i juguen a coses diferents, per exemple.

I després publicitant adequadament totes aquelles fites assolides per dones i que demostren que poden fer-ho tant bé o millor que qualsevol home.

A més, en el tema de l’equitat laboral pels esglaons inferiors de la piràmide també hi compta i molt el repartiment de les càrregues familiars i domèstiques, i les polítiques públiques i privades de conciliació.

Però les lleis i les normatives, per se, a casa nostra no faran canviar cap escenari mental: feta la llei, feta la trampa. Això si que ho tenim interioritzat.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

8 thoughts on “No hi crec en les quotes femenines

  1. Potser que incorporis el factor temps a la teva reflexió: que les coses canviïn sense multes ja ho han provat.

    Després d’algunes dècades de basar les polítiques en el que dius tu, que si és una qüestió d’educació, que si les quotes no són útils i que ningú vol ser una quota, que fan falta canvis socials en general i que si tan-ta-ra-ran, ara hi ha qui proposa fer un cop de cap en vista de quins han estat els resultats.

    Si el que es valora és que aquest camí no ha portat a assolir els objectius i que allí on sí han canviat les coses ho han fet penalitzant els qui no compleixen i afavorint els qui volen complir potser que facis una mica més complex el teu argument. Perquè el que estan dient és que això que dius tu ja ho han provat i no funciona.

    1. Jo poso en dubte la causalitat que expresses en el teu darrer paràgraf i en la que també cau el Torreblanca en el seu article. Crec més aviat que als països nòrdics hi ha més directives perquè la seva mentalitat és més avançada, no pas perquè hi hagi les normes que hi ha. I aquestes normes tenen èxit degut a la mentalitat de la gent.

      I el factor temps també es pot aplicar al meu argument: quant fa que es dóna una educació realment no sexista? Si tenim un ministre d’educació que defensa l’educació segregada, MareDeDéuSenyor!

      1. Ni jo ni ell expressem aquesta causalitat. Qui expressa aquesta causalitat és la comissària europea aquesta de drets i llibertats de la Comissió Europea. I el tema és que aquesta reflexió, que ara recull ella, fa temps que està reflexionada en l’ambit acadèmic.

        El tema és que els països nordics tindran la mentalitat que sigui però abans d’imposar sancions no tenien més directives. Això no és allò de l’ou o la gallina, ja sabem que primer van venir les sancions i després la millora en la proporció de dones.

  2. Lo curioso es que todas estas políticas son discutidas y decididas por hombres que son los que tienen el poder. El PP es quien tiene más mujeres en cargos relevantes, Madrid ayuntamiento y Comunidad, vice presidenta del central, en Cataluña la presidenta del partido. Para mucha gente seguro que no dan el perfil de luchadoras por los derechos de la mujeres.

    1. Aquestes polítiques en concret són discutides específicament per dones. El fotut és que les polítiques d’igualtat en els parlaments acaben essent ‘cosa de dones’ igual que ho eren les ‘labores del hogar’ per a l’educació franquista.

      Vaja, que en una comissió d’afers exteriors hi pot haver de tot però en una d’igualtat hi ha més dones, homosexuals i negres que enlloc més del parlament.

      1. Es decir que los propios parlamentos marginan el tema convirtiendolo en “una cosa de mujeres” no un problema social universal ¿esto sucede por ser los parlamentos mayoritariamente masculinos ?

  3. Per aportar alguna cosa a més d’opinions: avaluació de les quotes als tribunals de selecció de catedràtics d’universitat. Aquí.

    Encara que rarament és així, en l’àmbit polític no hauria de ser ‘jo crec que’. Hauria de ser es fan unes polítiques per obtenir uns resultats, s’avaluen els resultats i, en funció de l’avaluació, es revisen o es reforcen les polítiques.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s