Gestos i accions

Segur que ho heu vist a un munt de pelis americanes: la noia adolescent que està tristíssima i desesperada perquè ningú no la convida al ball de graduació i ella serà la única que es quedarà a casa mentre la resta del món surt a la foto. Bé, doncs aquesta adolescent histèrica és el Duran i Lleida.

Quan gent tant independentista com ell i la Joana Ortega s’apunten a la mani de la propera Diada és que les seves enquestes i els seus assessors els asseguren que serà una festa molt i molt grossa. Que ells dos serien els únics que no sortirien a la foto.

Riuada de gent al Passeig de Gràcia de Barcelona durant la manifestació del 10 de maig del 2.010 a Barcelona en defensa de l'Estatut de Catalunya
Imatge presa del bloc Catalonia The Next State

Bé, els únics de la foto dels “ens sentim catalans”. Hi ha un munt de catalans que són catalans (quedi clar que defenso la seva catalanitat) que prefereixen sortir a la foto dels “ens sentim espanyols, i som catalans i estem molt bé així”. Però no és d’identitats ni de sentiments del que vull parlar avui. Vull opinar, abans de saber quants serem dimarts al carrer, sobre el significat històric real de la manifestació.

Zero.

Zero vol dir que per si mateixa no tindrà cap efecte sobre l’estatut jurídic de Catalunya. No serà, per molt que ens vulguin vendre la moto des de determinats sectors, ni un important pas cap a la independència (si hi va una barbaritat de gent), ni la constatació del fracàs de la palla mental independentista (si passa tot el contrari). I no ho pot ser perquè una manifestació política és un gest polític, no és una acció política. No té conseqüencia pràctica. No senta precedent. No vincula ningú. No obliga ningú.

Els mateixos que acudiran a la manifestació a títol personal, són els que han recolzat amb els seus vots les lleis contra les que bramaran d’aquí quatre dies quan ens visitin els homes de negre del ministre Montoro. Votar és un acte. Parlar és un gest. En política, els gestos no són importants, són molt importants. Però no són decisius.

En aquest país, massa sovint els que no tallem el bacallà ens quedem servits amb els gestos ben bonics. No esperem gaudir de les postres amb les accions per a exigir la satisfacció.

Per tant, que tothom es mantingui conscient: passi el que passi dimarts, dimecres continuarem formant part d’Espanya. I per a que això canvii calen molts i molts actes d’uns pocs que mai no han defensat l’independentisme, i no em refereixo només a CiU, també al PSC (que oportunament acava d’enviar uns quants catalanistes al seu gulag particular), a Iniciativa i a un munt d’empresaris i poders fàctics que a Espanya viuen molt bé i ben a gust.

Per molts que siguem els que dimarts fem un gest ben important.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

7 thoughts on “Gestos i accions

  1. Doncs a mi m’han agradat molt les classes de lògica política amb que ens ha delectat l’adolescent histèrica: primer no s’hi ha d’anar perquè és una demostració independentista, després s’hi ha d’anar per no quedar en evidència. Vol dir això que rectifico? Noooo, mai de la vida. S’hi pot anar perquè ja no és un acte independentista. I com ho sabem que la manifestació no és independentista? Perquè jo hi vaig, si fos independentista no hi aniria.

    No diràs que no és fantàstic ;-).

  2. Hay una organizador y un lema no? Si una persona monta una manifestación y le pone un mensaje creo que queda claro, el resto es darle muchas vueltas. La cifra un millón va a parecer poco, yo creo que la cifra que se comentara será sobre el millón y medio, entre los que yo no voy a estar aunque comparto el lema de la pancarta pero no soporto las manifestaciones ni los actos unitarios y menos con políticos
    La utilidad politica? Elecciones en breve y un pacto Ciu . Erc si Merkel deja.

  3. Això què el Jordi comenta em recorda la típica situació quan un contestatari d’un partit fa una conferència on anuncia el nou paradigma: es genera la gran perspectiva de revolució interna fins que l’actual líder apareix a la conferència, somrient i abraçant-se amb el presumpte revolucionari. La lògica política és com la música militar, té poc a veure amb el substantiu sense l’adjectiu.

    Respecte del que comenta el francis, aquí hi ha el gran perill de la manifestació: s’ha apostat a la mobilització no ja massiva, sinó total. Qualsevol xifra d’assistents que no sigui desorbitada pot ser vista com un fracàs.

    1. Tu vas al Barça ? 100.000 personas son muchas personas, 10 Camps Nous son 1 Millón de personas, hace años que se juega con esa cifra en varias manifestaciones, es una cifra simbólica que ya parece un mínimo., En mi opinión movilizar a 500,000 personas es un éxito absoluto.

  4. Medio millón de personas pidiendo algo es un fenómeno político que no se puede ignorar, estoy de acuerdo. Lo que he querido decir es que los convocantes, tanto los reales como los que han montado la bola de nieve, han jugado a será la mayor manifestación que haya habido nunca aquí. Y eso es muy arriesgado, genera expectativas elevadísimas.

    Además, fíjate que todo el mundo habla de la mani pero no del lema. El miércoles, como anticipa Jordi al comentar lo que dice Durán algunos defenderán su propio éxito y negarán el de otros compañeros de mani. Triste.

    1. Si leí lo de Durán, es un tipo lamentable, lo malo de estas cosas es siempre la utilización de la buena fe de la gente. el partidismo es el gran “ismo” y la gracia es que luego dentro del propio partido se odian,

    2. També s’ha de tenir en compte que, en realitat, mai hi ha hagut un milió de persones manifestant-se pels carrers de Barcelona i que el milió tantes vegades repetit era una manera de dir moltíssima gent per part de periodistes que no es prenien la molèstia de fer un càlcul i explicar com l’havien fet.

      Després de la insistència de la gent de Contrastant, avui inactiva, sembla ser que ara a les grans manifestacions alguns mitjans s’entretenen a fer un càlcul, més o menys raonable. I això és bo. Alguns càlculs més o menys objectius: diada del 77, Ernest Lluch i 10J.

      Vull dir que si encabat els convocants diuen que hi ha hagut entre un milió i mig i dos milions de persones i alhora recomptes objectius parlen de, posem per cas, 600 o 700 mil persones, és un senyor èxit. Que s’hagin dit moltes barbaritats en el passat sobre el nombre de manifestants fa que si convoques una manifestació hagis de continuar dient barbaritats, per no ser menys. Però té raó el Francis, un milió de persones és molta gent.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s