No fa gaire us vaig parlar de The Searchers, la pel·lícula. Aquest llibre és molt més què una anàlisi del film o un reportatge sobre com es va fer.

Centaures del desert, què és com l’han traduïda aquí, explica la història d’una nena segrestada pels comanxes i l’oncle que la va buscar durant molts anys fins rescatar-la. Resulta què d’històries així el segle XIX americà en va anar ple, i que una de les més conegudes és la de Cynthia Ann Parker, que el Muñoz Molina va explicar en un article a El País.

The Searchers. The Making of an American Legend comença explicant qui eren els membres de la família Parker i perquè i com van emigrar cap a Texas, on van patir l’atac dels comanxes. I explica les històries no només de Cynthia Ann, també d’una tia seva que també va ser segrestada, del seu oncle James que la va buscar als territoris indis, d’altres segrestades i d’altres membres de la seva família blanca. Resonen els mites de l’oest americà.

El llibre contextualitza l’atac no només dins l’entorn històric sinó també a l’imaginari cultural. Va haver, ja des de començament del segle XIX, un munt de llibres explicant les experiències de persones què havien passat llargues temporades amb els indis, ja fos voluntàriament o no. Els mites de la frontera.

A continuació, Glenn Frankel s’endinsa en la vida de Quanah Parker, el fill què Cynthia Ann va tenir amb el cabdill indi Peta Nocona, i què va esdevenir una figura important dins la comunitat comanxe quan aquesta tribu es va rendir finalment. Estem parlant d’una figura fascinant, d’algú què després d’haver fet la guerra de guerrilles va no només sotmetres als seus antics enemics sinó què també va buscar establir llaços amb la seva família blanca, va prosperar econòmicament, va tractar el president Theodore Roosevelt, es va  negar a participar en els shows de Buffalo Bill, va continuar practicant la poligàmia i va ser acomiadat en un enterrament multitudinari. El mite de la integració cultural i la pax americana.

Naturalment, una història així, i més si n’hi ha a dojo, és carn de novel·la. Doncs resulta què un tal Alan LeMay va fer de tot abans de dedicar-se a escriure novel·les pulp, moltes d’elles de l’Oest. I va anar a Hollywood a treballar com a guionista. El mite del somni americà. Si, aquest home és el què va escriure la novel·la The Searchers inspirant-se en la història de Cynthia Ann Parker i d’altres com ella.

Si heu arribat fins aquí, ja només us quedarà per llegir sobre com eren John Ford, John Wayne i tota la colla que habitualment feien pel·lícules junts, de manera que el Glenn Frankel ens explica com anava allò dels westerns a Hollywood i com és què una història què passa a Texas es va rodar al Monument Valley i com va anar tot plegat. Els mites de Hollywood.

The Searchers. The Making of an American Legend no és un making-of, ni una biografia, ni un assaig històric. És un reportatge apassionant què explica com cristalitzen els imperis, la cultura acaba condensant, i es forgen els mites, observant com successives generacions escolten la mateixa història i la interpreten, aprofiten i modifiquen segons la seva conveniència.

Adient pels què busquen saber per què i com. Contraindicat pels que busquen herois i xafarderies d’actors.

Salut i sort,
Ivan.