Escric perquè m’agrada. Em fa sentir bé. I ho comparteixo per aquella vanitat mal anomenada generositat que em fa pensar que a vosaltres us pot agradar llegir-me.
Per tant, si no us agrada el que escric, adéu. I si us agrada, espero escriure aviat alguna altra cosa que també us agradi. I punt. Accepto crítiques i comentaris. Els insults us els podeu guardar per algú que els mereixi. I la violència, igual. Si us sentiu temptats d’emprar-la, penseu-hi mentre sou al davant d’un mirall.
No vaig llegir mai Charlie Hebdo, que em sembla de l’estil d’El Jueves.
Qualsevol altre dia comentaria que, amb algunes excepcions, la majoria del contingut d’El Jueves no m’agrada. Parlaria sobre bon gust, estètica dels dibuixos o qualsevol altra collonada de pedant amb ínfules de crític literari. Des de fa uns quants dies, això no toca. No és important, només circumstancial.
El que si és important és defensar sempre i sense límits la llibertat d’expressar-se. De tothom. Inclús d’aquells que es presenten com defensors de la llibertat passejant per París l’endemà i el dia abans de retallar tant com poden les llibertats dels altres a expressar-se, a compartir el seu pensament i la seva obra o documentació, o a manifestar-se. Fins i tot d’aquells que estan disposats a fer servir les armes per a castigar els que es passen d’una ratlla que només veuen ells.
Sóc dels que creuen què és possible un món on la gent, tota la gent, pugui viure en llibertat i respecte. És el món en que vull viure. Els que pinten ratlles, aproven censures o premen gallets estan en contra d’aquest món. Són enemics meus. Volen decidir el que llegim, diem o pensem. Són enemics de tots nosaltres.
Començant per l’independent, irreverent, punyent i polèmic Joe Sacco un munt de ninotaires han comentat tot això millor que jo. Entre d’ells, els 33 que cita La voz del muro, uns quants ninotaires de països on hi ha majoria de musulmans o l’emotiu homenatge d’Orgullo y satisfacción a totes les víctimes a l’atemptat a Charlie Hebdo, incloent el policia musulmà que va morir defensant els que havien dibuixat el seu profeta. Amb uns estic més d’acord que amb d’altres; de tots n’aprenc; vull que tots continuïn escrivint i dibuixant.
Serenitat, coratge, salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!