Homes budistes, dones catòliques

Les dones són catòliques; els homes som budistes. Generalizando, que es gerundio.

ehratas - Guerra de Sexos

L’home, en el primer que pensa quan acaba la seva obligació ineludible (la que li aporta la nòmina a final de mes) és en, per fi, passar-s’ho bé. Per això la cerveseta amb els amics, el videojoc, la tele, etc. Poseu l’exemple que primer us vingui al cap.

En canvi a la dona li sobra temps per a buscar-se més feines: domèstiques, formatives, altruistes, etc. Descompto, òbviament, el tenir cura dels infants, què és una feina molt més sensible i un tema apart.

L’home no aspira a convertir ningú a la seva visió del món o manera de veure la vida. Tampoc en cap cas qüestiona mai ni les tasques ni l’assoliment d’objectius en les tasques que realitza la dona, deixant-la que gaudeixi de l’elecció de prioritats que ella ha realitzat.

Eventualment, pot arribar a passar que l’home vegi la necessitat d’algun sacrifici o penitència addicional al que l’obliga el contracte laboral. Deixant de banda l’alçada en centímetres de pols que això pot requerir, no és habitual el fet que l’home faci proselitisme d’activitats com l’actualització d’estats comptables, l’assistència a reunions de veïns o de pares (i mares) d’alumnes, la reparació o configuració d’electrodomèstics o estris de la llar, etc.

La dona no perd oportunitat pel proselitisme, informant detalladament de tots els sacrificis i tasques realitzades pel bé comú i el guany del cel (davant la serena indiferència masculina, allunyada d’aquesta prèdica i escèptica dels avantatges de tant sacrifici) i no dubta en instar el mascle a sumar-se a la seva croada.

Per contra, la dona informa lliurement l’home de qualsevol manca de perfecció en aquesta o qualsevol altra penyora que pugui desviar l’home del seu trànsit cap el cel.

Davant qualsevol elecció per nímia que sigui, com per exemple, escollir la roba interior (ja no diguem de la més aparent) l’home tendeix cap a la seva comoditat (és a dir, la pau interior), mentre la dona valora més l’ascensió al cel (és a dir, l’aprovació d’altri).

O sigui, que no hi ha guerra de sexes, sinó enfrontaments religiosos entre diferents formes de vida.

Segurament aquesta teoria és tant irreal com inútil, però serveix per a prendre’s amb molt millor humor aquests petits drames quotidians. Espero.

Salut i sort,
Ivan.

Bola extra: Hi ha un munt de tribute videos a la parella Kath & Spence. Amunt he deixat el que més m’ha agradat, però aquest amb el Got Scotch? by Marvin Hamlisch, i aquest amb Because You Loved me, també estan molt bé.

Advertisements

12 thoughts on “Homes budistes, dones catòliques

  1. Ara no sé si estàs intentant provocar la teva parròquia femenina, que fa dies que no diu res, o si m’intentes provocar a mi: segons quines teoritzacions no van enlloc amb un sociòleg present.

    Dit a lo burro l’home i la dona no existeixen, són una de tantes il·lusions òptiques del Matrix quotidià. Hi ha persones i, per a segons què, homes (així, en plural) i dones (igualment en plural).

  2. El que diu el francis black és cert … en determinat rang d’edats o, millor dit, en determinat estat de no aparellament. Després, la cosa canvia molt.

    Jordi té raó en que l’article és provocador, molt provocador 🙂 i sense sentit.

    A veure quan comença la traca de debó.

  3. Si tenim en compte que a casa sóc jo qui posa les rentadores, va a les reunions de veins, sóc a la junta de l’AMPA de l’escola de la meva filla, decideixo els menús, etc…
    i treballo fóra de casa, però vaig a veure el futbol amb els amics al bar, m’agrada la F1, etc…
    Què sóc?, una dona budista?, un home catòlic (i després de 12 anys al jesuïtes ja us dic que no)?
    Sóc l’encarnació del nou paradigma?, o allò que el gran Fari anomenava “el hombre blandengue”?
    M’agrada el que sóc i el que faig, i a la meva dona també.

    1. Víctor,
      És important matisar: fer-ho com a primera opció per vocació o perquè no hi ha més remei.

      Recordant sempre que això són raonaments lúdics.

      1. Sí, sí, lúdics però ves al tanto que en broma en broma no prenguem mal.

        A veure: fas un retrat tipus dones de Venus-homes de Mart a partir del qual jo he d’arribar a la conclusió que sóc una dona i, per postres, catòlica (perquè xaval, a banda de buscar l’aprovació d’altri, en la resta l’has clavat…)

        Més o menys el que et diu el Víctor.

        Doncs no surtis ara amb que les evidències només són bones si validen la teoria i que si no la validen podem passar-les per alt. D’això se’n diu biaix de confirmació, és un dels biaixos cognitius més estudiats i és una de les matèries primeres de la discriminació.

        Del racisme sense anar més lluny. Perquè podríem seguir la broma i dir que els negres són així i els blancs aixà i al cap de no gaire ja sonarà molt malament i no (ens) farà gràcia (a nosaltres).

      2. A veure …

        Comentaris d’aquests els fem molt sovint en entorns casolans i especialment en moments relaxats. NO he intentat pontificar sobre res i SI em sembla que generalment es donen (o donaven) una sèrie de trets comuns a partir dels quals s’han construit molts tòpics i s’han justificat moltes més, ja sigui de manera justa, acurada, justificada, o tot el contrari.

        I jo, ni en els moments de gran borratxera no faig cap broma de negres així i blancs aixà.

        Afegeixo: un dia que vull fer una broma per no anar sempre de trascendent, em cauen per tot arreu!

      3. Ho sento noi si se me n’ha anat la mà però les bromes sobre estereotips són matèria sensible a casa del sociòleg.

        I sí, ja ho sé que de segons què no fem broma. Amb això comptava. O és que només pots provocar tu?

  4. No creo que sea de edad es de renuncia , al final renuncias otros lo llaman madurez o incluso los más cinicos amor. Pero bueno el texto tiene gracia. Rubianes decia que el Amor era la gran mentira el amor entendido como” establecimiento” , no como sentmiento y Rubianes es el más alto filosofo de lo cotidiano.

  5. Doncs si voleu, la menda tira una piula, que tot plegat no dóna per a un supergato.

    La veritat, aquesta mena de comparances en les diferències entre home i dona sovint sí que resulten provocatives. Però, abstreure’n conclusions cap al vessant religiós és molt original. No oblidem que diferències n’hi ha i lo bo és no jutjar quines són millors o pitjors.

    Un petó Ivan,

    Neus

    dona:
    home:

  6. Sóc amb la Neus; que sí, que tens raó Ivan. Cadascuna de les frases té el seu punt de dura crònica de la realitat … Que hi farem, som així i ens agrada!

    Busco arguments en la nostra defensa (vull dir la de les dones) però no en sé trobar …

    En fi, que m’encanta haver fet 40 anys i anar-me desprenent de les moltes tonteries que he anat acumulant tots aquest anys; segurament tardaré 40 anys més a pensar com un home … Hi arribaré per voluntat o per Alzaimer; el que passi abans. (Ups! m’he deixat picar; que dèbil és una!)

    Ptns
    Gemma

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s