La metamorfosis

Al cap de vint anys de llegir-la per primer cop, he rellegit la trista història de Gregory Samsa, el personatge més conegut obra de Franz Kafka.

Kafka - La Metamorfosis

El drama kafkià per excel·lència m’ha deixat exactament igual que llavors, racionalment trasbalsat però emocionalment fred. Si que he pogut apreciar més matisos, gràcies no només a haver crescut sinó també a haver compartit l’experiència amb els companys del club de lectura de la Biblioteca Garcilaso. Suposo que també és part degut a que La Metamorfosi sigui un clàssic, una obra portadora d’un missatge perenne.

Per a mí és més que res una esfereidora crítica social. Relaciono l’experiència del protagonista amb el que havia de ser la tornada a casa de molts veterans de guerra de la Primera Guerra Mundial, mutilats, traumatitzats, desfigurats. Vençuts per la guerra. De la nit al dia havien passat de ser joves en els quals estaven dipositades esperances que ja no eren a l’abast, a tullits, sonats i inadaptats. S’havien convertit en insectes vergonyosos.

Quan ja no pots aportar més a la causa comuna deixa d’importar si en el passat vas fer aportar-hi molt, et vas sacrificar, vas ser generós, … aturats, vells i discapacitats tenen àmplia experiència en això. Ningú no es demana durant el conte per què ha passat el que ha passat, i ningú no realitza cap esforç d’aproximació, comunicació o d’afecte envers el pobre Gregory Samsa.

Assistim a una doble angoixa i una doble metamorfosi. Metamorfosi física del Gregory, i la seva angoixa per a no poder cumplir amb les expectatives i deures que descansaven en les seves espatlles. Metamorfosi anímica, psicològica i afectiva de la resta de membres de la seva família, angoixats per la presència del qui ara és vergonyós i pels canvis que això introdueix a la seva vida.

Veiem també com la crisi, un cop superat el perill immediat, esdevé l’oportunitat per a millorar. Però l’aprofitament d’aquesta oportunitat no introdueix una segona metamorfosi: un cop superat el cop, mentalment la família continua deprimida per la presència d’aquell en qui ja no reconeixen la persona que abans era; continuen deprimits tot i que la seva vida, objectivament, ha millorat; és la presència lletja d’aquell qui escapa dels cànons el que els manlleva la felicitat.

Franz Kafka escriví un conte amarg i cruel, lúcid i reflexiu, cru i directe. La Metamorfosi és una caricatura de com molta gent està disposada a tractar altres èssers humans, simplement perquè aquests no assoleixen els nivells establerts d’idoneitat.

Adient per a explorar els racons foscos de la Humanitat. Contraindicat en moments depresius.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

El frío modifica la trayectoria de los peces

Conte llarg o novel·la curta que es llegeix molt fàcilment i deixa un amable somriure a la cara. Compte, que parlo sobre el final: spoiler king size.

Pierre Szalowski - El frío modifica la trayectoria de los peces

El frío modifica la trayectoria de los peces explica en primera persona com un nen d’onze anys rep la notícia de la separació dels seus pares. En contra del dramon que aquest concepte pot inspirar, El frío modifica la trayectoria de los peces és una comèdia molt divertida i que fa de molt bon llegir. El final, però, és molt ensucrat i li surt el punt cursi per les costures, però on s’ha vist que una comèdia romàntica acabi malament?

Això de les novel·les escrites des del punt de vista d’un infant sembla que té èxit. El curiós incident del gos a mitjanit també va triomfar a les caixes registradores de mig món, des d’una perspectiva completament diferent i analitzant també una part diferent del comportament humà. En tots dos casos el que trobem és una tornada al sentit comú, als valors tradicionals (que no és el mateix que les conclusions del passat) i a desembolicar aquest nus que és la vida urbana i supercompetitiva de començaments del Segle XXI.

En Pierre Szalowski té l’encert de transmetre tot això d’una manera transparent, mitjançant personatges totalment arquetípics i absolutament adorables. A més, deixa caure als primers capítols algunes frases d’aquelles que anys després intentes recordar i no hi ha manera. Però El frío modifica la trayectoria de los peces no és un text, si més no en la traducció d’Esther Andrés Gromaches, que destaqui pel llenguatge formal, sinó per la inspiradora història que explica.

Adient pels que sabem de memòria els diàlegs de When Harry Met Sally. Contraindicada pels fans de Madame Bovary.

Salut i sort,
Ivan.

Nadie es más de aquí que tu

El primer llibre de Miranda July és un recull de contes.

Nadie es más de aquí que tu

Nadie es más de aquí que tu és un recull d’històries protagonitzades per dones joves, la solitud i el desig d’amor. Les protagonistes són persones aparentment normals, amb vides interiors molt més intenses que no pas les seves existències socials, avorrides i anodines.

M’ha recordat molt i molt el Self Help de Lorrie Moore, però sense arribar a tocar-me per sota la pell en cap moment. Això si, la July en sap molt de descriure escenes suggerents i captivadores. Nadie es más de aquí que tu és fluix en el seu conjunt però té un grapat de moments memorables.

La traducció de Silvia Barbero, tot i que en general correcta, ha emprat termes com estilosa que no m’han acabat d’agradar.

Adient per a descobrir noves veus i nous tons. Contraindicat per a trobar nous móns.

Salut i sort,
Ivan.