La metamorfosis

Al cap de vint anys de llegir-la per primer cop, he rellegit la trista història de Gregory Samsa, el personatge més conegut obra de Franz Kafka.

Kafka - La Metamorfosis

El drama kafkià per excel·lència m’ha deixat exactament igual que llavors, racionalment trasbalsat però emocionalment fred. Si que he pogut apreciar més matisos, gràcies no només a haver crescut sinó també a haver compartit l’experiència amb els companys del club de lectura de la Biblioteca Garcilaso. Suposo que també és part degut a que La Metamorfosi sigui un clàssic, una obra portadora d’un missatge perenne.

Per a mí és més que res una esfereidora crítica social. Relaciono l’experiència del protagonista amb el que havia de ser la tornada a casa de molts veterans de guerra de la Primera Guerra Mundial, mutilats, traumatitzats, desfigurats. Vençuts per la guerra. De la nit al dia havien passat de ser joves en els quals estaven dipositades esperances que ja no eren a l’abast, a tullits, sonats i inadaptats. S’havien convertit en insectes vergonyosos.

Quan ja no pots aportar més a la causa comuna deixa d’importar si en el passat vas fer aportar-hi molt, et vas sacrificar, vas ser generós, … aturats, vells i discapacitats tenen àmplia experiència en això. Ningú no es demana durant el conte per què ha passat el que ha passat, i ningú no realitza cap esforç d’aproximació, comunicació o d’afecte envers el pobre Gregory Samsa.

Assistim a una doble angoixa i una doble metamorfosi. Metamorfosi física del Gregory, i la seva angoixa per a no poder cumplir amb les expectatives i deures que descansaven en les seves espatlles. Metamorfosi anímica, psicològica i afectiva de la resta de membres de la seva família, angoixats per la presència del qui ara és vergonyós i pels canvis que això introdueix a la seva vida.

Veiem també com la crisi, un cop superat el perill immediat, esdevé l’oportunitat per a millorar. Però l’aprofitament d’aquesta oportunitat no introdueix una segona metamorfosi: un cop superat el cop, mentalment la família continua deprimida per la presència d’aquell en qui ja no reconeixen la persona que abans era; continuen deprimits tot i que la seva vida, objectivament, ha millorat; és la presència lletja d’aquell qui escapa dels cànons el que els manlleva la felicitat.

Franz Kafka escriví un conte amarg i cruel, lúcid i reflexiu, cru i directe. La Metamorfosi és una caricatura de com molta gent està disposada a tractar altres èssers humans, simplement perquè aquests no assoleixen els nivells establerts d’idoneitat.

Adient per a explorar els racons foscos de la Humanitat. Contraindicat en moments depresius.

Salut i sort,
Ivan.

6 respostes a «La metamorfosis»

  1. Sempre acabo els llibres que començo, encara que trigui anys. Però aquest, aquest és l’únic llibre que no he pogut acabar mai…
    Ara amb aquest comentari teu em sembla que ho tornaré a intentar.

  2. Kafka me gusta mucho, la metamorfosis es bueno y los cuentos cortos son increibles también sus aforismos. En cuanto a la interpretación, eso es muy variable a mi El proceso siempre me ha parecido un proceso interno de la persona nada de burocracia y relación hombre Estado.

    un par de relatos :

    Renuncia!
    [Cuento: Texto completo]

    Franz Kafka
    Era muy temprano por la mañana, las calles estaban limpias y vacías, yo iba a la estación. Al verificar la hora de mi reloj con la del reloj de una torre, vi que era mucho más tarde de lo que yo creía, tenía que darme mucha prisa; el sobresalto que produjo este descubrimiento me hizo perder la tranquilidad, no me orientaba todavía muy bien en aquella ciudad. Felizmente había un policía en las cercanías, fui hacia él y le pregunté, sin aliento, cuál era el camino. Sonrió y dijo:

    -¿Por mí quieres conocer el camino?

    -Sí –dije-, ya que no puedo hallarlo por mí mismo.

    -Renuncia, renuncia -dijo, y se volvió con gran ímpetu, como las gentes que quieren quedarse a solas con su risa.

    FIN

    ——-

    Una pequeña fábula
    [Fábula: Texto completo]

    Franz Kafka

    ¡Ay! -dijo el ratón-. El mundo se hace cada día más pequeño. Al principio era tan grande que le tenía miedo. Corría y corría y por cierto que me alegraba ver esos muros, a diestra y siniestra, en la distancia. Pero esas paredes se estrechan tan rápido que me encuentro en el último cuarto y ahí en el rincón está la trampa sobre la cual debo pasar.

    -Todo lo que debes hacer es cambiar de rumbo -dijo el gato… y se lo comió.

    FIN

  3. Izu: el que té aquest relat és que és molt aspre, demana lectors que tinguin voluntat d’enfrontar-se al text, més que no pas de gaudir d’ell.

    En canvi, els microrelats que cita el Francis són molt suggerents, ¿onírics, potser? i d’un to burleta que no s’adiu gens amb el concepte kafkià.

    Salutacions.

  4. Bueno Kafka en Kafka muchos estudiosos ven humor .

    “Otra de las constantes que Calasso destaca de la obra de Kafka es el humor, “incluso en El proceso y en El castillo”. “Joyce hacía chistes, pero en Kafka es verdadero humor. Sólo hace falta leer las páginas en que los guardias que van a detener a Joseph K. se comen su desayuno y éste sólo piensa en eso”.

    Calasso insistió en que “hay que leer literalmente a Kafka” y rechazó algunas de las lecturas que se han hecho. “Era fisiológicamente refractario a las ideas recibidas, incluso a las grandes ideas, por lo que las interpretaciones que los relacionan con los grandes filósofos no acaban de cuajar. No existió relación alguna entre las ideas de Kafka y las que le circundaban”. También le parecen muy pobres, las que consideran que anticipa los horrores del totalitarismo.

    El último capítulo de K. está dedicado a los aforismos del escritor checo. “Estaban escondidos entre su obra póstuma y fueron mal publicados, con un título inventado. El crítico Pietro Citati ha dicho que es lo más importante del pensamiento del siglo XX. Son de una densidad inmensa”.

    Fuente : http://www.elpais.com/articulo/cultura/Roberto/Calasso/redescubre/Kafka/elpepucul/20050222elpepicul_1/Tes

    Si te gusta Kafka sus aforismos valen mucho la pena.

  5. Pots, si vols, relacionar la metamorfosi amb la guerra del 14 però el relat només és de 1915 i aquesta relació difícilment podia ser en l’ànim de l’autor: altres coses tenia al cap segons els seus biògrafs. De tota manera l’editor més recent de Kafka als Eua (i professor de Princeton) ha comptabilitzat 159 interpretacions. No vindrà d’una doncs.

    En tot cas no el trobo pas especialment aspre ni que calguin moltes ganes d’enfrontar-se al text. Sobretot comparat amb El castell i El procés, que se’m van fer molt llargues. Després vaig descobrir que, a banda de la dificultat del text, era la traducció que el feia pessat.

    La traducció de La transformació en castellà potser també té una mica d’això. I de kafkià, perquè està atribuïda a Borges i ell no en sabia res del tema.

  6. El de la tornada de la guerra se’m va acudir mentre pensava sobre el conte. En la mateixa temporada vaig llegir aquest i La mort a Venècia i tenia la Gran Guerra al cap. Quan vam debatre sobre La metamorfosis al club de lectura em vaig adonar que l’autor no podia haver vist els ex-combatents abans o mentre ho escrivia (bé, potser alguns si, però és una obra d’abans de la post-guerra).

    Però, m’ha semblat més honest deixar-ho així. Al cap i a la fi el conte llegit és meu. A Kafka li pertany el conte escrit, però la interpretació és meva. Misèries de la creació artística.

    Salutacions.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: