Conte llarg o novel·la curta que es llegeix molt fàcilment i deixa un amable somriure a la cara. Compte, que parlo sobre el final: spoiler king size.

El frío modifica la trayectoria de los peces explica en primera persona com un nen d’onze anys rep la notícia de la separació dels seus pares. En contra del dramon que aquest concepte pot inspirar, El frío modifica la trayectoria de los peces és una comèdia molt divertida i que fa de molt bon llegir. El final, però, és molt ensucrat i li surt el punt cursi per les costures, però on s’ha vist que una comèdia romàntica acabi malament?

Això de les novel·les escrites des del punt de vista d’un infant sembla que té èxit. El curiós incident del gos a mitjanit també va triomfar a les caixes registradores de mig món, des d’una perspectiva completament diferent i analitzant també una part diferent del comportament humà. En tots dos casos el que trobem és una tornada al sentit comú, als valors tradicionals (que no és el mateix que les conclusions del passat) i a desembolicar aquest nus que és la vida urbana i supercompetitiva de començaments del Segle XXI.

En Pierre Szalowski té l’encert de transmetre tot això d’una manera transparent, mitjançant personatges totalment arquetípics i absolutament adorables. A més, deixa caure als primers capítols algunes frases d’aquelles que anys després intentes recordar i no hi ha manera. Però El frío modifica la trayectoria de los peces no és un text, si més no en la traducció d’Esther Andrés Gromaches, que destaqui pel llenguatge formal, sinó per la inspiradora història que explica.

Adient pels que sabem de memòria els diàlegs de When Harry Met Sally. Contraindicada pels fans de Madame Bovary.

Salut i sort,
Ivan.